Activitats de la 10a setmana (del 14 al 17 de desembre)

Durant la desena setmana del curs hem treballat la part ortogràfica d’un dels models d’examen, per repassar tot el que hem fet fins ara i per introduir alguns aspectes que no hem tractat encara (com l’ús de les preposicions, els pronoms àtons o els pronoms relatius).

Heu pogut comprovar que ha estat molt diferent fer una prova d’ortografia tres mesos després d’haver començat el curs que haver-la fet de bon principi. Fins i tot els exercicis sobre preposicions, pronoms àtons o pronoms relatius, els heu fet millor de com els vau fer a principi de curs, tot i no haver-los estudiat encara. Això és perquè treballeu diàriament amb la llengua, cosa que fa que tot plegat sigui més familiar i que, sense saber-ho, tingueu més recursos a l’hora d’escriure. Podeu recuperar el model d’examen que hem fet en aquest enllaç.

L’únic tema que hem avançat ha estat el dels demostratius i els possessius (p. 87). De fet, és només un repàs, però cal tenir en compte l’ús correcte del possessiu llur (que correspon a més d’un posseïdor, és a dir, a la 3a persona del plural) i l’ús correcte dels possessius àtons, les formes plurals dels quals poden diferir de les que estem acostumats a dir en la nostra llengua col·loquial. Sobre demostratius i possessius vam fer els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 de les pàgines 88 i 89.

Com a complement d’actualitat a les sessions que vam dedicar a la llengua estàndard, vam comentar una notícia apareguda al diari El país sobre la publicació de la nova gramàtica de la llengua espanyola. El director de la Real Academia Española afirmava que la RAE ha deixat d’emprar les expressions “correcte” o “incorrecte” per les de “no es recomana” o “se’n prefereix un altre ús”, com fa des de fa molts anys l’Institut d’Estudis Catalans. A més a més, en la notícia explicava que la gramàtica que feia servir l’espanyol, fins ara, era una gramàtica de 1917 ampliada el 1931. Ja sabem que la Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra va ser publicada l’any 1912 i ampliada a finals dels anys 40. Finalment, García de la Concha, diu que “la norma és policéntrica”. Això vol dir que la norma es pot adaptar per als grans dialectes de l’espanyol que, com que és una llengua, també té els seus dialectes, i la norma hi ha de parar atenció, com es veu que comença a fer a partir d’aquesta nova gramàtica.