Durant l’única classe per grup de l’última setmana de març, vam repassar la part de cultura de l’examen, vam comentar els errors de les redaccions sobre la mort de les llengües i vam fer un dictat. Com a feina per als dies de festa vaig proposar que féssiu la part de l’examen corresponent als coneixements pràctics del sistema ortogràfic, que podeu descarregar aquí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ortografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ortografia. Mostrar tots els missatges
divendres, 16 d’abril del 2010
divendres, 20 de novembre del 2009
Activitats de la 6a setmana (del 16 al 19 de novembre)
A partir d’ara, com ja us vaig dir, anirem seguint els temes del llibre i treballant-ne els diferents apartats, un cop ens hem fet amics de les normes ortogràfiques, i millor així: si no les coneixem bé no podem caminar per les altres parts del curs amb lleugeresa, que és del que es tracta.
La primera classe de la setmana vam dedicar-la a corregir tots els exercicis que teníem pendents i, com a repàs de l’ortografia, us vaig donar unes fotocòpies (de les pàgines 226 a 230 del llibre del nivell D) on teniu l’explicació de les normes ortogràfiques per a l’escriptura dels mots compostos, quan s’escriuen amb guionet i quan no s’hi escriuen, i sis exercicis que també hem corregit a classe.
Ara que ja hem practicat força aquest tema, ja heu vist que no és una norma ortogràfica complicada. En general, tothom ha entès que les paraules compostes a partir de mots catalans s’escriuen juntes si no poden induir a cap error de lectura (figaflor) i amb guionet quan podríem confondre’ns a l’hora de llegir-les (cap-roig) o quan el primer element du un accent gràfic (mà-llarg). Fixeu-vos també que algunes vegades tenim paraules que, tot i tenir temptacions d’escriure-les amb un guionet, no ho hem de fer i, si ens hi fixem, veurem que són paraules que fan el plural també en el primer dels elements (mà morta > mans mortes; decret llei > decrets llei) i és per això que no les podem ajuntar, ni tan sols amb un guionet pel mig.
També heu vist que, per treballar amb la llengua, el més important no és conèixer els significats de totes les paraules o si formen part del nostre vocabulari, sinó tenir els recursos per escriure-les correctament, encara que no les hàgim sentides o no les hàgim llegides mai. Tots vau escriure nyigo-nyigo amb un guionet sense ser violinistes i vau estar leri-leri de fer el mateix amb vetesifils, allioli o capicua, i ja veieu que aquestes tres s’escriuen juntes.
Tornant al llibre del nivell C, us vaig proposar que feu els exercicis de la pàgina 10, per repassar una mica d’història de la llengua, i l’exercici de comprensió lectora de la pàgina 11, que els corregirem els propers dies. I, també d’aquest tema, vam començar la morfologia del substantiu (p. 17) i hem fet els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 21, 22 i 23.
La primera classe de la setmana vam dedicar-la a corregir tots els exercicis que teníem pendents i, com a repàs de l’ortografia, us vaig donar unes fotocòpies (de les pàgines 226 a 230 del llibre del nivell D) on teniu l’explicació de les normes ortogràfiques per a l’escriptura dels mots compostos, quan s’escriuen amb guionet i quan no s’hi escriuen, i sis exercicis que també hem corregit a classe.
Ara que ja hem practicat força aquest tema, ja heu vist que no és una norma ortogràfica complicada. En general, tothom ha entès que les paraules compostes a partir de mots catalans s’escriuen juntes si no poden induir a cap error de lectura (figaflor) i amb guionet quan podríem confondre’ns a l’hora de llegir-les (cap-roig) o quan el primer element du un accent gràfic (mà-llarg). Fixeu-vos també que algunes vegades tenim paraules que, tot i tenir temptacions d’escriure-les amb un guionet, no ho hem de fer i, si ens hi fixem, veurem que són paraules que fan el plural també en el primer dels elements (mà morta > mans mortes; decret llei > decrets llei) i és per això que no les podem ajuntar, ni tan sols amb un guionet pel mig.
També heu vist que, per treballar amb la llengua, el més important no és conèixer els significats de totes les paraules o si formen part del nostre vocabulari, sinó tenir els recursos per escriure-les correctament, encara que no les hàgim sentides o no les hàgim llegides mai. Tots vau escriure nyigo-nyigo amb un guionet sense ser violinistes i vau estar leri-leri de fer el mateix amb vetesifils, allioli o capicua, i ja veieu que aquestes tres s’escriuen juntes.
Tornant al llibre del nivell C, us vaig proposar que feu els exercicis de la pàgina 10, per repassar una mica d’història de la llengua, i l’exercici de comprensió lectora de la pàgina 11, que els corregirem els propers dies. I, també d’aquest tema, vam començar la morfologia del substantiu (p. 17) i hem fet els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 21, 22 i 23.
Hem continuat el tema 1 per la part de sintaxi, dedicant-nos a l’oració. Per refrescar coneixements i tenir a mà una bona descripció de l’oració i dels seus components, us he passat unes fotocòpies de la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears d’en Francesc de B. Moll, lingüista ciutadellenc que ens va deixar, entre moltes altres obres, aquesta gramàtica tan útil per a tots els parlants, curiosos i estudiosos de la llengua, però especialment per als de les illes, atès que para un esment especial a resoldre els dubtes i les dificultats que un parlant de les illes pugui tenir a l’hora de treballar amb la llengua estàndard. Els propers dies ampliarem els coneixements sobre l’oració amb el llibre de classe i corregirem els exercicis 2, 3 i 4 de la pàgina 26.
dissabte, 14 de novembre del 2009
Activitats de la 5a setmana (del 9 al 12 de novembre)
Hem dedicat la setmana a acabar tots els temes de gramàtica del curs. Com ja us vaig advertir, això no vol dir que no els repassem, però és bo tenir clara la gramàtica per poder treballar els altres apartats de llengua del temari: la morfologia, la sintaxi, el lèxic i l’expressió escrita. La gramàtica és, simplement, el coneixement més bàsic per poder aprofundir en els altres aspectes d’una llengua i, com que de dubtes en tindrem sempre, més val que l’hàgim vista d’entrada.
Els primers d’aquests últims temes han estat la essa sorda (p. 288) i la essa sonora (p. 320). Ja vam veure que, en general, la nostra pronúncia coincideix amb l’estàndard, però podem trobar paraules on difereix el que diem del que hem d’escriure, de vegades per castellanisme o, simplement, per les característiques de la nostra variant geogràfica. És en aquests casos que hem de parar més atenció. Convé repassar les paraules més conflictives que apareixen en el llibre i comprovar si les pronunciem com toca. Si no és així, convindria acostumar-nos-hi per poder escriure sense dificultats. Si sou castellanoparlants, no us desespereu: una llengua es pot arribar a parlar força bé si es té paciència i s’hi dedica temps... fixeu-vos en l’ortografia quan llegiu i pareu l’orella quan parleu amb gent catalanoparlant. A poc a poc, anireu incorporant tots aquests sons de manera correcta i sense adonar-vos-en. Per treballar la essa sorda i la essa sonora us vaig proposar els exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 292 i els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 de la pàgina 322.
El segon tema ha estat l’alternança gràfica entre ix/x, g/j i tx/ig (p. 349). Ja vau veure que tot plegat era només un repàs d’allò que ja sabem sobre aquestes grafies i, simplement, vam veure aquells casos que ens poden despistar, com ara les paraules que, per tradició o per etimologia, s’escriuen amb j davant de e (jersei, projecció, jeure...). En vam fer els exercicis 1, 2, 3 i 5 de la pàgina 351.
El tercer tema que hem treballat és el de les grafies m – mpt / mpc – n (p. 384), que també és un repasset d’allò que ens han dit tota la vida sobre quan s’escriu m i quan s’escriu n. Ara bé, recordeu que cal anar amb cura a escriure m davant d’una altra m, ja que paraules com immigració, immens o commoure s’escriuen amb aquestes dues consonants juntes. I, sobretot, aneu amb compte amb quan demaneu el compte en un bar, vigileu que hagin comptat bé i que no us vinguin amb contes (o amb romanços...) si us volien cobrar massa... (No us dic res dels comtes perquè, avui dia, aquests ja no compten). I no perdeu el temps i feu els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 386 i 386.
Finalment, el darrer tema de la setmana ha estat el dedicat a les grafies l•l, h i r/rr. Pel que fa a les erres, no hi ha cap problema, ja sabem quan se n’escriu una i quan se n’escriuen dues, i només hem de vigilar quan escriguem mots compostos amb prefixos cultes, que és quan no haurem de duplicar la erra encara que soni múltiple (per exemple: autoretrat).
Quant a les hacs, tampoc no cal patir: en la majoria de paraules ja estem acostumats a escriure-les, tant si és inicial perquè forma part d’un mot culte (hecatombe, hemisferi, higiene...) com si la intercalem (exhaurir, alhora, tothora...).
I, pel que fa a la ela geminada (el punt de la qual és volat i es fa amb la combinació de tecles 'majúscules + 3'), vam veure que, malgrat que no la pronunciem espontàniament gairebé mai, la conservem (o, més tost, els menorquins teniu la sort de conservar-la...) en les paraules més casolanes (camamil•la, al•lot, til•la, putxinel•li...). Per a la resta de mots, llevat d’alguns recursos que ja vam veure, només podem saber quan s’escriu una ela geminada si coneixem la paraula, i això només s’aconsegueix llegint, escrivint i consultant el diccionari quan tinguem dubtes. De totes maneres, si cliqueu aquí, us apareixerà una llista amb les 1000 paraules amb ela geminada que recull el DIEC (se us obrirà una finestra per imprimir, només cal que la cancel•leu). No us espanteu, la majoria són poc habituals, però us podeu entretenir a subratllar aquelles que cregueu que poden ser més freqüents...
Hem acabat la setmana veient com és l'escriptura de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs segons la conjugació balear. Podeu recuperar el document corresponent, publicat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en aquest enllaç.
dimarts, 10 de novembre del 2009
Activitats de la 4a setmana (del 2 al 5 de novembre)
Un cop vam haver treballat els aspectes generals de l’accentuació gràfica, vam passar al tema que és més complicat: l'ús de la dièresi (p. 163). Vam practicar amb els exercicis 2, 3 i 4 de la pàgina 166.
Recordeu que el mot dièresi es pronuncia amb s sonora i sense s final... oi que no tornareu a dir “diéressis”?
Els continguts de l’accentuació del llibre acaben amb l’explicació de l'ús del guionet. Recordeu que, segons les edicions, hi ha llibres que expliquen aquesta norma tal com era abans de la reforma ortogràfica de l’any 1996 i que, per no confondre’ns, la vam estudiar directament del document de l’Institut d’Estudis Catalans que s'hi refereix. El podeu baixar prement aquí.
Si rellegiu el document sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per composició o prefixació, no intenteu aprendre-ho tot de memòria i feu per entendre què hi diu d’una manera general. És a dir: pareu sobretot atenció als mots que s’han d’escriure amb guionet (el primer apartat del text), atès que són una minoria, subratlleu aquells que creieu que poden ser més habituals i recordeu que les paraules que comencen amb un prefix culte no duen guionet (i tampoc dièresi). Per exemple: antiimperialista.
Després d’haver-nos dedicat a la dièresi i als guionets, vam passar a l’ortografia de les lletres b (be) i v (ve o ve baixa), que molts de vosaltres teniu la sort de distingir per la pronúncia (p. 222, 223 i 224). D’aquest apartat vam fer els exercicis 1, 2 i 5 de les pàgines 224 i 225.
Per acabar la setmana, vam treballar l’ortografia de les oclusives en posició final, és a dir, les lletres p/b, t/d i c/g. Recordeu que, com sempre, els cultismes van per la seva banda i, en general, s’escriuen igual en la resta de llengües que coneixem. Cal anar amb cura, però, a l’hora d’escriure els mots patrimonials, que solem escriure amb les oclusives sordes finals (p, t, c) quan van després d’una vocal, encara que en el femení canviï (per exemple: gallec, malgrat fer gallega) i, en canvi, quan van després d’una consonant, els escrivim amb la lletra que aparegui quan en fem el femení o un derivat (per exemple: verd, perquè fem verda). Tingueu en compte que hi ha algunes paraules que, per etimologia o per tradició, no segueixen aquesta norma (mag, àrab...). Per practicar vam fer els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 248 i 249.
Recordeu que el mot dièresi es pronuncia amb s sonora i sense s final... oi que no tornareu a dir “diéressis”?
Els continguts de l’accentuació del llibre acaben amb l’explicació de l'ús del guionet. Recordeu que, segons les edicions, hi ha llibres que expliquen aquesta norma tal com era abans de la reforma ortogràfica de l’any 1996 i que, per no confondre’ns, la vam estudiar directament del document de l’Institut d’Estudis Catalans que s'hi refereix. El podeu baixar prement aquí.
Si rellegiu el document sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per composició o prefixació, no intenteu aprendre-ho tot de memòria i feu per entendre què hi diu d’una manera general. És a dir: pareu sobretot atenció als mots que s’han d’escriure amb guionet (el primer apartat del text), atès que són una minoria, subratlleu aquells que creieu que poden ser més habituals i recordeu que les paraules que comencen amb un prefix culte no duen guionet (i tampoc dièresi). Per exemple: antiimperialista.
Després d’haver-nos dedicat a la dièresi i als guionets, vam passar a l’ortografia de les lletres b (be) i v (ve o ve baixa), que molts de vosaltres teniu la sort de distingir per la pronúncia (p. 222, 223 i 224). D’aquest apartat vam fer els exercicis 1, 2 i 5 de les pàgines 224 i 225.
Per acabar la setmana, vam treballar l’ortografia de les oclusives en posició final, és a dir, les lletres p/b, t/d i c/g. Recordeu que, com sempre, els cultismes van per la seva banda i, en general, s’escriuen igual en la resta de llengües que coneixem. Cal anar amb cura, però, a l’hora d’escriure els mots patrimonials, que solem escriure amb les oclusives sordes finals (p, t, c) quan van després d’una vocal, encara que en el femení canviï (per exemple: gallec, malgrat fer gallega) i, en canvi, quan van després d’una consonant, els escrivim amb la lletra que aparegui quan en fem el femení o un derivat (per exemple: verd, perquè fem verda). Tingueu en compte que hi ha algunes paraules que, per etimologia o per tradició, no segueixen aquesta norma (mag, àrab...). Per practicar vam fer els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 248 i 249.
Activitats de la 3a setmana (del 26 al 29 d’octubre)
Durant la tercera setmana del curs vam dedicar-nos, principalment, a l'accentuació.
Vam començar pel començament, és a dir, per la divisió sil·làbica i els diftongs (p. 38 39 i 40), de coneixement indispensable per poder aplicar les regles d'accentuació.
Tot seguit, vam conèixer les regles de l'accentuació gràfica (p. 107) i vam parar atenció a l'accentuació de la e i de la o (p. 108 i 109). Vam aplicar les regles d'accentuació fent l'exercici 1 de la pàgina 109.
Més endavant, vam veure els casos especials d'accentuació (p. 134), com els adverbis acabats en -ment, els mots compostos amb guionet o aquelles paraules que solem pronunciar malament (sigui per desgast, per mal ús, o per castellanisme).
On vam incidir més va ser en els accents diacrítics (p. 135). Recordeu que els diacrítics afecten -tret d'algun cas aïllat- paraules monosíl·labes i que, preferentment, s'accentuen les formes verbals i les paraules amb vocal tancada. Observeu també que mai no duen accent les partícules àtones (pronoms febles, possessius àtons, etc.) i que sempre es procura accentuar aquelles paraules menys habituals en la llengua, per exemple: mòlt (participi de moldre) enfront de molt (quantitatiu), atès que molt, tot i tenir la vocal tancada, és molt més habitual. Per practicar, vam fer els exercicis 1 i 2 de la pàgina 136.
Per no fer tota l'accentuació en una setmana, vam saltar al tema de la vocal neutra per conèixer quins recursos hem de fer servir a l'hora de d'escriure e o a en posició àtona (p. 59, 60, 61 i 62), i al tema de la o i la u en posició àtona (p. 83, 84 i 85). Com que en català oriental confonem la a i la e àtona en una vocal neutra i tanquem la o àtona en u (tret de l'illa de Mallorca), convé tenir clars els procediments que ens ajudaran a decidir quina d'aquestes vocals hem d'escriure en una paraula. Vam practicar aquests temes amb els exercicis 1 i 2 de la pàgina 62 i els exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 85 i 86.
Amb algun grup també vam fer l'exercici 5 de la pàgina 86, el text del qual és un fragment del llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida, de la malaguanyada escriptora barcelonina Montserrat Roig. Us recomano, si us agrada llegir, la lectura d'aquest llibre, el subtítol del qual és Sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir. En aquest llibre, Montserrat Roig desfà els tòpics que planen sobre l’ofici d’escriure, reivindica el paper de la dona en la construcció de la literatura i ens fa veure que alguns també veiem amb els ulls de la memòria. Montserrat Roig fou una de les precursores del feminisme a casa nostra, i convé tenir-la en un lloc destacat de la nostra biblioteca.
Amb algun grup també vam fer l'exercici 5 de la pàgina 86, el text del qual és un fragment del llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida, de la malaguanyada escriptora barcelonina Montserrat Roig. Us recomano, si us agrada llegir, la lectura d'aquest llibre, el subtítol del qual és Sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir. En aquest llibre, Montserrat Roig desfà els tòpics que planen sobre l’ofici d’escriure, reivindica el paper de la dona en la construcció de la literatura i ens fa veure que alguns també veiem amb els ulls de la memòria. Montserrat Roig fou una de les precursores del feminisme a casa nostra, i convé tenir-la en un lloc destacat de la nostra biblioteca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
