Activitats de la 23a setmana (del 12 al 15 d’abril del 2010)

Per escalfar motors, hem començat la setmana, després de tants dies de descans, amb la correcció de la part ortogràfica de l’examen.

El segon dia de classe l’hem dedicat a treballar diversos continguts de lèxic. D’una banda, hem parlat de l’habilitació de mots (p. 96), tema del qual s’han de fer els exercicis 1, 2, 3 i 5 de les pàgines 97 i 98.

Tot seguit hem vist els mots polisèmics (p. 123), que heu de practicar amb els exercicis 1, 4 i 5 de les pàgines 123 a 125.

I, finalment, hem fet a classe els exercicis de les pàgines 153 a 156 (tots). Si no els heu fet a classe, cal que els feu a casa per corregir-los el proper dia.

A més a més, com que ara ja hem de començar a fer tots els treballs d’expressió escrita, cal que feu el resum proposat a la pàgina 125, del text “Puntuació” d’en Josep Maria Espinàs. Si no me’l podeu lliurar dilluns, doneu-me’l dimecres, però penseu que és molt important que practiqueu la llengua escrita i que us pugui anar indicant on és que heu de millorar.

Ànims!

Activitats de la 23a setmana (del 29 al 30 de març del 2010)

Durant l’única classe per grup de l’última setmana de març, vam repassar la part de cultura de l’examen, vam comentar els errors de les redaccions sobre la mort de les llengües i vam fer un dictat. Com a feina per als dies de festa vaig proposar que féssiu la part de l’examen corresponent als coneixements pràctics del sistema ortogràfic, que podeu descarregar aquí.

Activitats de la 22a setmana (del 22 al 25 de març del 2010)

L’última setmana completa abans de les vacances de Setmana Santa la vam dedicar a treballar els continguts d’expressió oral de l’examen.

Vam començar fent les quatre lectures que van sortir als exàmens orals de la convocatòria de febrer. Ja vau veure que en un parell de minuts es pot fer una bona lectura d’un text, i que és bàsic que, abans de començar-lo a llegir en veu alta, en localitzeu les oracions i detecteu la distribució dels signes de puntuació, especialment aquells que contenen incisos.

El segon dia de la setmana el dedicàrem a treballar els esquemes per fer una bona intervenció oral.  Recordeu que cal anar dels conceptes més generals als més concrets i, si pot ser, establir una divisió entre els orígens i les causes del tema que hàgim de tractar, les conseqüències i, finalment, les conclusions o les reflexions finals.

Podeu descarregar-vos els models de proves orals clicant aquí.

Activitats de la 21a setmana (del 15 al 18 de març del 2010)

Aquesta darrera setmana l’hem començada comentant les correccions de les descripcions. Heu d’animar-vos i tenir en compte que, malgrat les errades que hi havia, heu millorat molt en l’expressió escrita des que vam començar el curs.

Després d’aquestes correccions, hem continuat treballant les preposicions. N’hem acabat el tema corresponent i hem repassat gràcies a les fitxes de l’Optimot que us vaig passar impreses. A més, hem corregit els exercicis 1, 2, 3, 6, 7, 9, 10 i 11 de les pàgines 258 a 261.

Finalment, hem fet la lectura de dos textos apareguts darrerament a la premsa: “L’últim parlant”, de Joan F. Mira, i “El bilingüisme d’uns i d’altres”, de Marta Fuxà i Biel Pons (els podeu recuperar clicant els enllaços). Del primer text, n’hem observat les parts en què el podem dividir i, del segon, n’hem corregit alguns aspectes de puntuació. A més a més, heu de fer una opinió personal (entre mitja plana i una plana) del tema que tracten els dos articles. Tant se val si és l’opinió real que en teniu o és una opinió figurada, però l’heu d’argumentar. El proper dia ens dedicarem a acabar-los de comentar i començarem a treballar l’expressió oral a partir de les idees que se’n desprenen: l’ecologisme lingüístic, la diversitat de llengües al món i la mort de les llengües.

Activitats de la 20a setmana (del 8 a l’11 de març del 2010)

Després d’haver introduït els complements preposicionals, la setmana anterior, vam començar l’ús de les preposicions (p. 250). Com ja hem fet diverses vegades, vam fer servir servir dos complements bibliogràfics: el llibre Signe i la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears d’en Francesc de B. Moll, de manera que, el que no ha quedat clar a través de les explicacions del llibre, pot ser que hi hagi quedat gràcies als altres dos manuals. Aquest tema, per la seva extensió, ens ha durat més d’una setmana.

Activitats de la 19a setmana (del 3 al 4 de març del 2010)

Durant la setmana del 3 al 4 de març només vam fer una classe per grup. Amb algunes diferències segons cada classe, corregírem els exercicis de comprensió lectora de les pàgines 58 i 82.

Quant a la part d’expressió escrita, treballàrem la descripció (p.52) i en complementàrem l’explicació amb el dictat corresponent i amb la lectura del fragment de La plaça del diamant que teniu a la pàgina 53.

Finalment, començàrem el tema dels complements preposicionals (p. 261), que ens serví de repàs de la sintaxi i d’introducció a les preposicions. D’aquest tema vau fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10 de les pàgines 266 a 269.

Activitats de la 18a setmana (del 22 al 25 de febrer del 2010)

Durant aquesta setmana, que ha estat força curta, hem corregit els exercicis dels temes de dialectologia que vam veure la setmana passada, i també els exercicis de comprensió lectora de les pàgines 58-59 (“Senyora, senyoreta), 82 (ordenació dels fragments de dues cartes) i 132-133 (“Amadeu, no em toquis el pronom feble). Segons el grup, pot ser que no l’hàgiu fet o no l’hàgim corregit encara. En aquest cas, si podeu, feu els que no tingueu fets per corregir-los a la tornada del pont.

També hem fet dos dictats, els que s’esmenten a la pàgina 30 i a la pàgina 53 del llibre, respectivament. Pel que fa a aquests darrer (els del grup C3 no l’heu fet, però el farem el proper dia), ha servit de pràctica de puntuació per a la descripció de la pàgina 52, que m’haureu de lliurar per corregir-vos-la. Recordeu que el text de la pàgina 53, que vam llegir a classe, també ens pot servir de model a seguir per fer una descripció com cal.

Activitats de la 16a setmana (del 8 a l’11 de febrer del 2010)

Amb la correcció dels exercicis que havíem fet  les setmanes anteriors i l’explicació del tercer i últim tema dels clítics, hem acabat la teoria dels pronoms àtons.

El tercer tema de pronoms febles (p. 204) és un repàs dels diferents pronoms i llurs funcions. Un repàs perquè a mesura que hem fet exercicis i que hem vist els diferents pronoms i els seus usos, ja hem anat veient quins són els pronoms àtons de la llengua catalana, quines funcions sintàctiques fan i quines regles ortogràfiques i morfològiques hem de conèixer per escriure’ls correctament.

Com que el més important és practicar la llengua, feu els exercicis de l’1 al 7 de les pàgines 211 a 213, que corregirem més endavant, quan reprenguem aquest tema per repassar-lo.

No oblideu que teniu també els 47 exercicis del llibre 1000 exercicis per al nivell c. Us recomano que en feu alguns de tant en tant per no perdre la pràctica i per poder resoldre dubtes quan dediquem alguna sessió a repassar els pronoms àtons.

Feina per a aquesta setmana (de l'1 al 4 de febrer)

Aquesta setmana no podré venir a fer classe, però us indico què tenia programat per fer durant aquests dies per tal que pugueu tirar endavant sense perdre temps.

Primer de tot, us recomano que repasseu les pronominalitzacions dels CC i del comprement preposicional (o de règim verbal), que teniu a les pàgines 176 i 177. Aquest darrer pronominalitza exactament igual que els complements circumstancials de lloc, és a dir: amb en quan va introduït per la preposició de i amb hi quan va introduït per qualsevol altra preposició.

Tot seguit, vull que llegiu l'explicació de la substitució del complement atributiu, a la pàgina 177. A diferència de la llengua col·loquial de molts de nosaltres, quan el complement atributiu és deterninat (és a dir, va introduït per un article determinat, un possessiu o un demostratiu...) cal pronominalitzar-lo amb els mateixos pronoms del complement directe determinat (el, la, els, les); per exemple: "en Jordi és el professor" > "en jordi l'és". En la resta de casos, quan és indeterminat, es pronominalitza amb el pronom ho, com fem en la llengua oral: "en Jordi és professor" > "en Jordi ho és".

Després del complement atributiu, convé que mireu com substituïm el complement predicatiu, que es pronominalitza amb hi tal com fem en la llengua col·loquial: "ell es diu Joan" > "ell s'hi diu".

Us recomano que feu els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 de les pàgines 179 i 180. A més a més, també teniu força exercicis de les fotocòpies que us vaig passar. Si per corregir, fins ara, teníem la primera pàgina, us proposo que en feu també la segona, així anireu practicant i podrem corregir la setmana vinent.

A banda d'això, volia començar els temes III i IV dels pronoms febles, que teniu a les pàgines 204 i 234, respectivament. Mireu-vos-els perquè ens hi posarem la setmana vinent.

Em sap molt de greu no poder-vos ajudar de cara a l'examen de dissabte. Per als que us hi examineu, ànims i ens veurem al Cap de Llevant.

Qualsevol novetat us la faré saber a través del blog, però en principi no farem classe fins a la setmana vinent.

Moltes gràcies!

Activitats de la 14a setmana (del 25 al 28 de gener del 2010)

Aquesta ha estat la segona setmana que hem dedicat als pronoms àtons (també anomenats clítics o febles). A través de les correccions, i de nous exemples, hem anat repassant els complements directe i indirecte i llurs substitucions pronominals, tant simples com combinades.

Tot seguit, hem començat amb els complements circumstancials (p. 116 – 120), per reconèixer-ne la posició en l’oració i la classificació segons la circumstància que expressen. Del CC, n’hem fet els exercicis 1, 2 i 6 de les pàgines 120 a 122.

El segon dia de classe hem vist els temes que toquen la substitució pronominal, la morfologia dels pronoms i les seves possibilitat combinatòries (p. 148 a 151 i p. 174 a 178). La part dels diversos pronoms segons la funció que fan dins l’oració, ja la teníem resolta dels altres dies, i aquests temes ens serveixen per conèixer i aclarir l’escriptura correcta dels pronoms segons si han d’anar en posició proclítica o enclítica, i segons si apareixen sols o combinats amb altres clítics. Hem completat aquests dos darrers temes amb força fotocòpies amb les taules dels pronoms i les regles ortogràfiques corresponents, i amb un plec de 47 exercicis extrets del llibre 1000 exercicis per al nivell c, dels quals corregirem les dues primeres planes durant la propera classe.

Activitats de la 13a setmana (del l’18 al 21 de gener)

Com que s’acosta la convocatòria dels exàmens del nivell C i hi ha persones que s’hi volen presentar, hem començat a treballar els pronoms febles.

Ja heu vist, les vegades que hem corregit exercicis de pronoms febles sense haver-los estudiat prèviament, que seria un desori si tots féssim servir en el llenguatge escrit els pronoms febles segons els de la nostra llengua col•loquial. Tret del País Valencià, que és on hi ha un sistema menys ambigu de pronoms febles, en la resta dels territoris de parla catalana tenim un sistema pronominal apte per a la llengua parlada, perquè parlem dins un context determinat i amb uns referents coneguts pels parlants, però no gaire adient per a la llengua escrita, ja que no seríem capaços d’aclarir en un text (no en tots els casos però si en força ocasions) quins són els referents dels pronoms que hi inserim.

Per començar a treballar la substitució pronominal cal veure primer quins són els elements sintàctics susceptibles de ser substituïts per un pronom àton. Durant aquesta setmana hem treballat, en primer lloc, el complement del nom (CN), a les pàgines 69 a 72, i hem fet els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 72 i 73.

Tot seguit, ens hem posat amb el complement directe (CD) i el complement indirecte (CI), que trobem a les pàgines 90 a 93 del llibre. Aquests dos complements del verb els hem treballat en els exercicis 1, 2, 3, 4 i 7 de les pàgines 93 a 95, que corregirem a partir del dilluns 25 de gener.

Activitats de la 12a setmana (del l’11 al 14 de gener del 2010)

La tornada al curs després de les vacances de Nadal l’hem començada amb la correcció de la part ortogràfica del model d’examen que us vau endur per fer durant els dies de vacances.

Pel que fa al lèxic, hem treballat l’exercici de comprensió lectora de la pàgina 36; a més de resoldre’n les qüestions, hem llegit el text atentament i hem resolt, amb l’ajut del diccionari, tots els dubtes de vocabulari que ens han anat apareixent.

A més d’aquest exercici, també hem treballat els sinònims i els antònims, amb el text de la pàgina 74 i els exercicis de les pàgines 74 i 75.

Finalment, hem fet una mica de morfologia amb el tema dels numerals, els quantitatius i els indefinits, de les pàgines 110 a 114, i n’hem fet els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 115 i 116.

Per acabar la setmana, vam llegir una esquela d’un senyor de Cadaquès (a. c. s.) on vam poder veure que res no és exclusiu d’enlloc i que, de vegades, anar pel país i sentir la gent com parla ens pot sorprendre més que no ens pensàvem.

Activitats de la 11a setmana (del 21 al 22 de desembre)

L’últim dia de classe d’enguany no hem avançat matèria, sinó que hem resolt alguns dubtes i us he proposat feina per corregir a la tornada de les vacances de Nadal. Les tasques que us proposo són aquestes:

•    L’exercici de comprensió lectora de la pàgina 37. A més de respondre les preguntes, cerqueu als diccionaris totes aquelles paraules que no entengueu per poder-les comentar a classe.
•    L’exercici d’expressió escrita de la pàgina 29. Heu de fer una invitació en un full a part perquè les pugui corregir.
•    Un altre model d’examen per seguir repassant i practicant l’ortografia. Feu-lo sense llibre ni diccionari però corregiu-vos-el si voleu i consulteu els dubtes que tingueu. En farem la correcció i resoldrem dubtes a la tornada. Els que no vau venir a classe el darrer dia, podeu descarregar-vos l’examen aquí.

Si algú encara té més ganes de fer feina, pot accedir als dictats en línia que hi ha a la pàgina de la Generalitat de Catalunya. Us vaig recomanar aquests i no els del PELC perquè són més accessibles i tenen els continguts molt més ben definits i distribuïts. Podeu anar fent segons els temes on tingueu més dubtes o més errades, i us els podeu autocorregir quan descarregueu el text corresponent a cada audició.

Descanseu molt però no oblideu que la llengua no s’estudia, només es practica, i per practicar-la cal que feu feina regularment perquè no oblideu tot allò que heu après fins ara i tingueu els coneixements frescos per quan ens hi tornem a posar a la tornada.

Bon Nadal i feliç 2010!

Activitats de la 10a setmana (del 14 al 17 de desembre)

Durant la desena setmana del curs hem treballat la part ortogràfica d’un dels models d’examen, per repassar tot el que hem fet fins ara i per introduir alguns aspectes que no hem tractat encara (com l’ús de les preposicions, els pronoms àtons o els pronoms relatius).

Heu pogut comprovar que ha estat molt diferent fer una prova d’ortografia tres mesos després d’haver començat el curs que haver-la fet de bon principi. Fins i tot els exercicis sobre preposicions, pronoms àtons o pronoms relatius, els heu fet millor de com els vau fer a principi de curs, tot i no haver-los estudiat encara. Això és perquè treballeu diàriament amb la llengua, cosa que fa que tot plegat sigui més familiar i que, sense saber-ho, tingueu més recursos a l’hora d’escriure. Podeu recuperar el model d’examen que hem fet en aquest enllaç.

L’únic tema que hem avançat ha estat el dels demostratius i els possessius (p. 87). De fet, és només un repàs, però cal tenir en compte l’ús correcte del possessiu llur (que correspon a més d’un posseïdor, és a dir, a la 3a persona del plural) i l’ús correcte dels possessius àtons, les formes plurals dels quals poden diferir de les que estem acostumats a dir en la nostra llengua col·loquial. Sobre demostratius i possessius vam fer els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 de les pàgines 88 i 89.

Com a complement d’actualitat a les sessions que vam dedicar a la llengua estàndard, vam comentar una notícia apareguda al diari El país sobre la publicació de la nova gramàtica de la llengua espanyola. El director de la Real Academia Española afirmava que la RAE ha deixat d’emprar les expressions “correcte” o “incorrecte” per les de “no es recomana” o “se’n prefereix un altre ús”, com fa des de fa molts anys l’Institut d’Estudis Catalans. A més a més, en la notícia explicava que la gramàtica que feia servir l’espanyol, fins ara, era una gramàtica de 1917 ampliada el 1931. Ja sabem que la Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra va ser publicada l’any 1912 i ampliada a finals dels anys 40. Finalment, García de la Concha, diu que “la norma és policéntrica”. Això vol dir que la norma es pot adaptar per als grans dialectes de l’espanyol que, com que és una llengua, també té els seus dialectes, i la norma hi ha de parar atenció, com es veu que comença a fer a partir d’aquesta nova gramàtica.

Activitats de la 9a setmana (del 9 al 10 de novembre)

De les setmanes de curs que duem, aquesta ha estat la més curta: tot just dos dies, un per curs. És per això que només hem pogut treballar un tema: l'article (p. 64). Hem completat el tema del llibre amb les pàgines referides a l’article de la Gramàtica catalana d’en Francesc de B. Moll, que ja coneixem. En aquesta gramàtica, sempre tan útil, podem veure tant les formes de l’article literari com les formes de l’article baleàric, i els arguments que ens duen a reservar el baleàric per als usos de la col•loquial i el literari per a l’estàndard.

Hem vist que l’article baleàric ve directe del llatí, és correcte en uns usos determinats, i era també l’article general, en temps passats, del català continental, on avui també es fan servir altres articles que tampoc no accepta l’estàndard. A més a més, l’article literari també forma part de la parla viva de les illes balears, amb un ús més especialitzat. Del tema dels articles cal fer els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 de les pàgines 68 i 69.

Activitats de la 8a setmana (del 30 de novembre al 3 de desembre)

La 8a setmana del curs la vam obrir amb la lectura i el comentari de la declaració sobre el gènere  emesa pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, que ens ha de servir de guia per saber com hem de tractar el gènere ens els textos que redactem. Com ja vam veure, un text pot estar farcit de barres i de dobles gèneres i ser masclista, o pot no tenir-ne i denunciar situacions de discriminació social. Una cosa no té res a veure amb l’altra.

Quant als temes del llibre, vam veure l’apartat de morfologia del tema 2, corresponent a la morfologia de l’adjectiu (p. 41), i vam fer els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 44 i 45.

El darrer dia vam fer el primer dictat del curs. El text triat va ser un fragment del llibre Les illes, de Josep Pla, concretament un paràgraf on Pla explica el trajecte en carruatge des de Maó fins a Sant Climent. Us recomano la lectura del capítol “L’illa de Menorca” —i, evidentment, de tot el llibre—, d’on vaig extreure el dictat que vam fer.

Us en poso la referència bibliogràfica per si voleu cercar-hi el fragment del dictat, que és a la pàgina 47 del llibre.

Pla, Josep. Les illes. Barcelona: Destino, 1977.

Activitats de la 7a setmana (del 23 al 26 de novembre)

Per escalfar motors, vam començar la setmana fent un cop d’ull al quadre dels sons del català (p. 12). No ens hi vam entretenir gaire perquè ja hem descrit els sons de la nostra llengua a mesura que anaven apareixent en els diversos apartats d’ortografia, així que només cal repassar-los amb els exercicis 2 i 3 de la pàgina 16.

També com a repàs, heu fet les preguntes de la pàgina 10, sobre els orígens i el context de la llengua catalana, i heu fet el primer exercici de comprensió lectora, a la pàgina 11.

Si la setmana anterior havíem vist l’oració segons la gramàtica d’en Moll, aquesta setmana l’hem repassada amb el tema corresponent del llibre (p. 23) i heu anat fent els exercicis 2, 3, i 4 de la pàgina 26.

Hem continuat amb la morfologia de l’adjectiu (p. 41) i els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 44 i 45.

El tema que ens ha ocupat més durant aquesta setmana ha estat el de la llengua estàndard. Hem mirat de definir què és un estàndard, de què està format l’estàndard de la llengua catalana, quines dificultats d’aplicació té, com hi hem de contribuir i quines pors hem de perdre. Per fer-ho hem seguit les unitats següents:

El lèxic patrimonial (p. 27), on hem vist la diferència, que ja coneixíem, entre el vocabulari patrimonial que tots compartim i els cultismes de la llengua. I n’hem fet els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 28 i 29.

Nivells de llenguatge i registres lingüístics (p. 33), que són el nivell culte, l’estàndard, el col•loquial i el vulgar. L’estàndard és el que es correspon amb un registre neutre, és a dir, el que farem servir quan redactem un text que vulguem que sigui entès per qualsevol parlant de la nostra llengua, i que pot tenir una intenció que vagi des de la divulgació fins a la creació d’un text literari. D’aquesta unitat heu de respondre les preguntes de la pàgina 35.

La varietat estàndard (p. 10), sobre la qual hem deixat clares algunes idees. La llengua estàndard és una qüestió de voluntat i de consciència: de consciència d’una llengua comuna i de la voluntat dels seus parlants d’adaptar-se a un estàndard que permeti entendre qualsevol producció en la seva llengua i ser entesos per qualsevol persona, sigui d’on sigui. També hem vist que l’estàndard de la llengua catalana és composicional, és a dir, que es compon d’elements de totes les seves variants geogràfiques (però no és una llengua de laboratori) i que qualsevol persona ha de renunciar a elements de la seva pròpia variant que l’estàndard no accepta, malgrat que siguin correctes, vàlids i necessaris en altres registres i en moltes situacions. I, finalment, que no hem de sospitar de cada paraula que vulguem escriure. Ja hem dit que l’estàndard és el registre neutre (més o menys formal) de la llengua, i el que hem de pensar és si el que hem escrit s’adiu amb la intenció del text, si s’adapta als destinataris i si no és difícil de comprendre.

A banda de fer els exercicis 1, 3 i 4 de les pàgines 243 i 244, per comprovar els límits i les possibilitats de l’estàndard hem vist dos textos del filòleg Gabriel Bibiloni: “Bon dia tot el dia” i “Bon vespre quan és fosc”. Aquests dos textos són articles escrits per un mallorquí i publicats al Diari de Balears. Els hem llegit atentament i hem vist que contenen les formes verbals segons la conjugació de les Illes Balears, paraules pròpies que no dificulten la comprensió en la llengua general i que no es fan estranyes ni forçades per a cap lector, sigui de la banda que sigui del domini lingüístic o sigui un estranger que llegeix i entén la nostra llengua.

Finalment, tingueu molt en compte que qualsevol paraula de la llengua catalana és de tothom qui l’empri, i que no us ha de recar de fer servir vocabulari, construccions i fraseologia que no formi part de la vostra llengua col•loquial. Una persona que vulgui expressar-se amb riquesa, correcció i coherència en la seva llengua, ha de començar per fer-se-la seva i acceptar com a propis la totalitat dels elements que la conformen.

Sessió sobre la llengua estàndard

La setmana vinent veurem què és la llengua estàndard. Tots en parlem i tots n’hem sentit a parlar, però potser mai no ens han explicat què és exactament l’estàndard d’una llengua i com es forma.

Parlarem de quina mena d’estàndard té la llengua catalana, de què es compon i com s’adapta a les necessitats de cada moment. També mirarem d’entendre per què l’estàndard accepta certs components de la llengua (com les conjugacions verbals de les Illes Balears) però, en canvi, n’hi ha uns altres que no hi tenen lloc (com els articles determinats baleàrics).

Prepareu els dubtes i les qüestions sobre aquest tema que vulgueu debatre!

Activitats de la 6a setmana (del 16 al 19 de novembre)

A partir d’ara, com ja us vaig dir, anirem seguint els temes del llibre i treballant-ne els diferents apartats, un cop ens hem fet amics de les normes ortogràfiques, i millor així: si no les coneixem bé no podem caminar per les altres parts del curs amb lleugeresa, que és del que es tracta.

La primera classe de la setmana vam dedicar-la a corregir tots els exercicis que teníem pendents i, com a repàs de l’ortografia, us vaig donar unes fotocòpies (de les pàgines 226 a 230 del llibre del nivell D) on teniu l’explicació de les normes ortogràfiques per a l’escriptura dels mots compostos, quan s’escriuen amb guionet i quan no s’hi escriuen, i sis exercicis que també hem corregit a classe.

Ara que ja hem practicat força aquest tema, ja heu vist que no és una norma ortogràfica complicada. En general, tothom ha entès que les paraules compostes a partir de mots catalans s’escriuen juntes si no poden induir a cap error de lectura (figaflor) i amb guionet quan podríem confondre’ns a l’hora de llegir-les (cap-roig) o quan el primer element du un accent gràfic (mà-llarg). Fixeu-vos també que algunes vegades tenim paraules que, tot i tenir temptacions d’escriure-les amb un guionet, no ho hem de fer i, si  ens hi fixem, veurem que són paraules que fan el plural també en el primer dels elements (mà morta > mans mortes; decret llei > decrets llei) i és per això que no les podem ajuntar, ni tan sols amb un guionet pel mig.

També heu vist que, per treballar amb la llengua, el més important no és conèixer els significats de totes les paraules o si formen part del nostre vocabulari, sinó tenir els recursos per escriure-les correctament, encara que no les hàgim sentides o no les hàgim llegides mai. Tots vau escriure nyigo-nyigo amb un guionet sense ser violinistes i vau estar leri-leri de fer el mateix amb vetesifils, allioli o capicua, i ja veieu que aquestes tres s’escriuen juntes.

Tornant al llibre del nivell C, us vaig proposar que feu els exercicis de la pàgina 10, per repassar una mica d’història de la llengua, i l’exercici de comprensió lectora de la pàgina 11, que els corregirem els propers dies. I, també d’aquest tema, vam començar la morfologia del substantiu (p. 17) i hem fet els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 21, 22 i 23.

Hem continuat el tema 1 per la part de sintaxi, dedicant-nos a l’oració. Per refrescar coneixements i tenir a mà una bona descripció de l’oració i dels seus components, us he passat unes fotocòpies de la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears d’en Francesc de B. Moll, lingüista ciutadellenc que ens va deixar, entre moltes altres obres, aquesta gramàtica tan útil per a tots els parlants, curiosos i estudiosos de la llengua, però especialment per als de les illes, atès que para un esment especial a resoldre els dubtes i les dificultats que un parlant de les illes pugui tenir a l’hora de treballar amb la llengua estàndard. Els propers dies ampliarem els coneixements sobre l’oració amb el llibre de classe i corregirem els exercicis 2, 3 i 4 de la pàgina 26.

Activitats de la 5a setmana (del 9 al 12 de novembre)

Hem dedicat la setmana a acabar tots els temes de gramàtica del curs. Com ja us vaig advertir, això no vol dir que no els repassem, però és bo tenir clara la gramàtica per poder treballar els altres apartats de llengua del temari: la morfologia, la sintaxi, el lèxic i l’expressió escrita. La gramàtica és, simplement, el coneixement més bàsic per poder aprofundir en els altres aspectes d’una llengua i, com que de dubtes en tindrem sempre, més val que l’hàgim vista d’entrada.

Els primers d’aquests últims temes han estat la essa sorda (p. 288) i la essa sonora (p. 320). Ja vam veure que, en general, la nostra pronúncia coincideix amb l’estàndard, però podem trobar paraules on difereix el que diem del que hem d’escriure, de vegades per castellanisme o, simplement, per les característiques de la nostra variant geogràfica. És en aquests casos que hem de parar més atenció. Convé repassar les paraules més conflictives que apareixen en el llibre i comprovar si les pronunciem com toca. Si no és així, convindria acostumar-nos-hi per poder escriure sense dificultats. Si sou castellanoparlants, no us desespereu: una llengua es pot arribar a parlar força bé si es té paciència i s’hi dedica temps... fixeu-vos en l’ortografia quan llegiu i pareu l’orella quan parleu amb gent catalanoparlant. A poc a poc, anireu incorporant tots aquests sons de manera correcta i sense adonar-vos-en. Per treballar la essa sorda i la essa sonora us vaig proposar els exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 292 i els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 de la pàgina 322.

El segon tema ha estat l’alternança gràfica entre ix/x, g/j i tx/ig (p. 349). Ja vau veure que tot plegat era només un repàs d’allò que ja sabem sobre aquestes grafies i, simplement, vam veure aquells casos que ens poden despistar, com ara les paraules que, per tradició o per etimologia, s’escriuen amb j davant de e (jersei, projecció, jeure...). En vam fer els exercicis 1, 2, 3 i 5 de la pàgina 351.

El tercer tema que hem treballat és el de les grafies m – mpt / mpc – n (p. 384), que també és un repasset d’allò que ens han dit tota la vida sobre quan s’escriu m i quan s’escriu n. Ara bé, recordeu que cal anar amb cura a escriure m davant d’una altra m, ja que paraules com immigració, immens o commoure s’escriuen amb aquestes dues consonants juntes. I, sobretot, aneu amb compte amb quan demaneu el compte en un bar, vigileu que hagin comptat bé i que no us vinguin amb contes (o amb romanços...) si us volien cobrar massa... (No us dic res dels comtes perquè, avui dia, aquests ja no compten). I no perdeu el temps i feu els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 386 i 386.

Finalment, el darrer tema de la setmana ha estat el dedicat a les grafies l•l, h i r/rr. Pel que fa a les erres, no hi ha cap problema, ja sabem quan se n’escriu una i quan se n’escriuen dues, i només hem de vigilar quan escriguem mots compostos amb prefixos cultes, que és quan no haurem de duplicar la erra encara que soni múltiple (per exemple: autoretrat).

Quant a les hacs, tampoc no cal patir: en la majoria de paraules ja estem acostumats a escriure-les, tant si és inicial perquè forma part d’un mot culte (hecatombe, hemisferi, higiene...) com si la intercalem (exhaurir, alhora, tothora...).

I, pel que fa a la ela geminada (el punt de la qual és volat i es fa amb la combinació de tecles 'majúscules + 3'), vam veure que, malgrat que no la pronunciem espontàniament gairebé mai, la conservem (o, més tost, els menorquins teniu la sort de conservar-la...) en les paraules més casolanes (camamil•la, al•lot, til•la, putxinel•li...). Per a la resta de mots, llevat d’alguns recursos que ja vam veure, només podem saber quan s’escriu una ela geminada si coneixem la paraula, i això només s’aconsegueix llegint, escrivint i consultant el diccionari quan tinguem dubtes. De totes maneres, si cliqueu aquí, us apareixerà una llista amb les 1000 paraules amb ela geminada que recull el DIEC (se us obrirà una finestra per imprimir, només cal que la cancel•leu). No us espanteu, la majoria són poc habituals, però us podeu entretenir a subratllar aquelles que cregueu que poden ser més freqüents...

Hem acabat la setmana veient com és l'escriptura de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs segons la conjugació balear. Podeu recuperar el document corresponent, publicat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en aquest enllaç.