A partir d’ara, com ja us vaig dir, anirem seguint els temes del llibre i treballant-ne els diferents apartats, un cop ens hem fet amics de les normes ortogràfiques, i millor així: si no les coneixem bé no podem caminar per les altres parts del curs amb lleugeresa, que és del que es tracta.
La primera classe de la setmana vam dedicar-la a corregir tots els exercicis que teníem pendents i, com a repàs de l’ortografia, us vaig donar unes fotocòpies (de les pàgines 226 a 230 del llibre del nivell D) on teniu l’explicació de les normes ortogràfiques per a l’escriptura dels mots compostos, quan s’escriuen amb guionet i quan no s’hi escriuen, i sis exercicis que també hem corregit a classe.
Ara que ja hem practicat força aquest tema, ja heu vist que no és una norma ortogràfica complicada. En general, tothom ha entès que les paraules compostes a partir de mots catalans s’escriuen juntes si no poden induir a cap error de lectura (figaflor) i amb guionet quan podríem confondre’ns a l’hora de llegir-les (cap-roig) o quan el primer element du un accent gràfic (mà-llarg). Fixeu-vos també que algunes vegades tenim paraules que, tot i tenir temptacions d’escriure-les amb un guionet, no ho hem de fer i, si ens hi fixem, veurem que són paraules que fan el plural també en el primer dels elements (mà morta > mans mortes; decret llei > decrets llei) i és per això que no les podem ajuntar, ni tan sols amb un guionet pel mig.
També heu vist que, per treballar amb la llengua, el més important no és conèixer els significats de totes les paraules o si formen part del nostre vocabulari, sinó tenir els recursos per escriure-les correctament, encara que no les hàgim sentides o no les hàgim llegides mai. Tots vau escriure nyigo-nyigo amb un guionet sense ser violinistes i vau estar leri-leri de fer el mateix amb vetesifils, allioli o capicua, i ja veieu que aquestes tres s’escriuen juntes.
Tornant al llibre del nivell C, us vaig proposar que feu els exercicis de la pàgina 10, per repassar una mica d’història de la llengua, i l’exercici de comprensió lectora de la pàgina 11, que els corregirem els propers dies. I, també d’aquest tema, vam començar la morfologia del substantiu (p. 17) i hem fet els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 21, 22 i 23.
La primera classe de la setmana vam dedicar-la a corregir tots els exercicis que teníem pendents i, com a repàs de l’ortografia, us vaig donar unes fotocòpies (de les pàgines 226 a 230 del llibre del nivell D) on teniu l’explicació de les normes ortogràfiques per a l’escriptura dels mots compostos, quan s’escriuen amb guionet i quan no s’hi escriuen, i sis exercicis que també hem corregit a classe.
Ara que ja hem practicat força aquest tema, ja heu vist que no és una norma ortogràfica complicada. En general, tothom ha entès que les paraules compostes a partir de mots catalans s’escriuen juntes si no poden induir a cap error de lectura (figaflor) i amb guionet quan podríem confondre’ns a l’hora de llegir-les (cap-roig) o quan el primer element du un accent gràfic (mà-llarg). Fixeu-vos també que algunes vegades tenim paraules que, tot i tenir temptacions d’escriure-les amb un guionet, no ho hem de fer i, si ens hi fixem, veurem que són paraules que fan el plural també en el primer dels elements (mà morta > mans mortes; decret llei > decrets llei) i és per això que no les podem ajuntar, ni tan sols amb un guionet pel mig.
També heu vist que, per treballar amb la llengua, el més important no és conèixer els significats de totes les paraules o si formen part del nostre vocabulari, sinó tenir els recursos per escriure-les correctament, encara que no les hàgim sentides o no les hàgim llegides mai. Tots vau escriure nyigo-nyigo amb un guionet sense ser violinistes i vau estar leri-leri de fer el mateix amb vetesifils, allioli o capicua, i ja veieu que aquestes tres s’escriuen juntes.
Tornant al llibre del nivell C, us vaig proposar que feu els exercicis de la pàgina 10, per repassar una mica d’història de la llengua, i l’exercici de comprensió lectora de la pàgina 11, que els corregirem els propers dies. I, també d’aquest tema, vam començar la morfologia del substantiu (p. 17) i hem fet els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 21, 22 i 23.
Hem continuat el tema 1 per la part de sintaxi, dedicant-nos a l’oració. Per refrescar coneixements i tenir a mà una bona descripció de l’oració i dels seus components, us he passat unes fotocòpies de la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears d’en Francesc de B. Moll, lingüista ciutadellenc que ens va deixar, entre moltes altres obres, aquesta gramàtica tan útil per a tots els parlants, curiosos i estudiosos de la llengua, però especialment per als de les illes, atès que para un esment especial a resoldre els dubtes i les dificultats que un parlant de les illes pugui tenir a l’hora de treballar amb la llengua estàndard. Els propers dies ampliarem els coneixements sobre l’oració amb el llibre de classe i corregirem els exercicis 2, 3 i 4 de la pàgina 26.
2 comentaris:
A les fotocòpies de les normes ortogràfiques lliçó III apareix la paraula "atlas" no hauria d'ésser "atles".
Pàgina 24.
La paraula atles s’escriu, actualment, amb –es final, com correspon a les paraules acabades amb vocal neutra + s.
En textos de fa uns anys, o fins i tot en diccionaris més antics, com l’Alcover-Moll, apareix atlas amb –as final d’acord amb la grafia llatina del nom d’aquest déu (d’origen grec) que, posteriorment, va donar nom als aplecs de mapes.
La grafia correcta i actual és, doncs: atles.
Gràcies per plantejar aquesta qüestió!
Publica un comentari a l'entrada