Un cop vam haver treballat els aspectes generals de l’accentuació gràfica, vam passar al tema que és més complicat: l'ús de la dièresi (p. 163). Vam practicar amb els exercicis 2, 3 i 4 de la pàgina 166.
Recordeu que el mot dièresi es pronuncia amb s sonora i sense s final... oi que no tornareu a dir “diéressis”?
Els continguts de l’accentuació del llibre acaben amb l’explicació de l'ús del guionet. Recordeu que, segons les edicions, hi ha llibres que expliquen aquesta norma tal com era abans de la reforma ortogràfica de l’any 1996 i que, per no confondre’ns, la vam estudiar directament del document de l’Institut d’Estudis Catalans que s'hi refereix. El podeu baixar prement aquí.
Si rellegiu el document sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per composició o prefixació, no intenteu aprendre-ho tot de memòria i feu per entendre què hi diu d’una manera general. És a dir: pareu sobretot atenció als mots que s’han d’escriure amb guionet (el primer apartat del text), atès que són una minoria, subratlleu aquells que creieu que poden ser més habituals i recordeu que les paraules que comencen amb un prefix culte no duen guionet (i tampoc dièresi). Per exemple: antiimperialista.
Després d’haver-nos dedicat a la dièresi i als guionets, vam passar a l’ortografia de les lletres b (be) i v (ve o ve baixa), que molts de vosaltres teniu la sort de distingir per la pronúncia (p. 222, 223 i 224). D’aquest apartat vam fer els exercicis 1, 2 i 5 de les pàgines 224 i 225.
Per acabar la setmana, vam treballar l’ortografia de les oclusives en posició final, és a dir, les lletres p/b, t/d i c/g. Recordeu que, com sempre, els cultismes van per la seva banda i, en general, s’escriuen igual en la resta de llengües que coneixem. Cal anar amb cura, però, a l’hora d’escriure els mots patrimonials, que solem escriure amb les oclusives sordes finals (p, t, c) quan van després d’una vocal, encara que en el femení canviï (per exemple: gallec, malgrat fer gallega) i, en canvi, quan van després d’una consonant, els escrivim amb la lletra que aparegui quan en fem el femení o un derivat (per exemple: verd, perquè fem verda). Tingueu en compte que hi ha algunes paraules que, per etimologia o per tradició, no segueixen aquesta norma (mag, àrab...). Per practicar vam fer els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 248 i 249.
Recordeu que el mot dièresi es pronuncia amb s sonora i sense s final... oi que no tornareu a dir “diéressis”?
Els continguts de l’accentuació del llibre acaben amb l’explicació de l'ús del guionet. Recordeu que, segons les edicions, hi ha llibres que expliquen aquesta norma tal com era abans de la reforma ortogràfica de l’any 1996 i que, per no confondre’ns, la vam estudiar directament del document de l’Institut d’Estudis Catalans que s'hi refereix. El podeu baixar prement aquí.
Si rellegiu el document sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per composició o prefixació, no intenteu aprendre-ho tot de memòria i feu per entendre què hi diu d’una manera general. És a dir: pareu sobretot atenció als mots que s’han d’escriure amb guionet (el primer apartat del text), atès que són una minoria, subratlleu aquells que creieu que poden ser més habituals i recordeu que les paraules que comencen amb un prefix culte no duen guionet (i tampoc dièresi). Per exemple: antiimperialista.
Després d’haver-nos dedicat a la dièresi i als guionets, vam passar a l’ortografia de les lletres b (be) i v (ve o ve baixa), que molts de vosaltres teniu la sort de distingir per la pronúncia (p. 222, 223 i 224). D’aquest apartat vam fer els exercicis 1, 2 i 5 de les pàgines 224 i 225.
Per acabar la setmana, vam treballar l’ortografia de les oclusives en posició final, és a dir, les lletres p/b, t/d i c/g. Recordeu que, com sempre, els cultismes van per la seva banda i, en general, s’escriuen igual en la resta de llengües que coneixem. Cal anar amb cura, però, a l’hora d’escriure els mots patrimonials, que solem escriure amb les oclusives sordes finals (p, t, c) quan van després d’una vocal, encara que en el femení canviï (per exemple: gallec, malgrat fer gallega) i, en canvi, quan van després d’una consonant, els escrivim amb la lletra que aparegui quan en fem el femení o un derivat (per exemple: verd, perquè fem verda). Tingueu en compte que hi ha algunes paraules que, per etimologia o per tradició, no segueixen aquesta norma (mag, àrab...). Per practicar vam fer els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 248 i 249.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada