Activitats de la 3a setmana (del 26 al 29 d’octubre)

Durant la tercera setmana del curs vam dedicar-nos, principalment, a l'accentuació.

Vam començar pel començament, és a dir, per la divisió sil·làbica i els diftongs (p. 38 39 i 40), de coneixement indispensable per poder aplicar les regles d'accentuació.

Tot seguit, vam conèixer les regles de l'accentuació gràfica (p. 107) i vam parar atenció a l'accentuació de la e i de la o (p. 108 i 109). Vam aplicar les regles d'accentuació fent l'exercici 1 de la pàgina 109.

Més endavant, vam veure els casos especials d'accentuació (p. 134), com els adverbis acabats en -ment, els mots compostos amb guionet o aquelles paraules que solem pronunciar malament (sigui per desgast, per mal ús, o per castellanisme).

On vam incidir més va ser en els accents diacrítics (p. 135). Recordeu que els diacrítics afecten -tret d'algun cas aïllat- paraules monosíl·labes i que, preferentment, s'accentuen les formes verbals i les paraules amb vocal tancada. Observeu també que mai no duen accent les partícules àtones (pronoms febles, possessius àtons, etc.) i que sempre es procura accentuar aquelles paraules menys habituals en la llengua, per exemple: mòlt (participi de moldre) enfront de molt (quantitatiu), atès que molt, tot i tenir la vocal tancada, és molt més habitual. Per practicar, vam fer els exercicis 1 i 2 de la pàgina 136.

Per no fer tota l'accentuació en una setmana, vam saltar al tema de la vocal neutra per conèixer quins recursos hem de fer servir a l'hora de d'escriure e o a en posició àtona (p. 59, 60, 61 i 62), i al tema de la o i la u en posició àtona (p. 83, 84 i 85). Com que en català oriental confonem la a i la e àtona en una vocal neutra i tanquem la o àtona en u (tret de l'illa de Mallorca), convé tenir clars els procediments que ens ajudaran a decidir quina d'aquestes vocals hem d'escriure en una paraula. Vam practicar aquests temes amb els exercicis 1 i 2 de la pàgina 62 i els exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 85 i 86.

Amb algun grup també vam fer l'exercici 5 de la pàgina 86, el text del qual és un fragment del llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida, de la malaguanyada escriptora barcelonina Montserrat Roig. Us recomano, si us agrada llegir, la lectura d'aquest llibre, el subtítol del qual és Sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir. En aquest llibre, Montserrat Roig desfà els tòpics que planen sobre l’ofici d’escriure, reivindica el paper de la dona en la construcció de la literatura i ens fa veure que alguns també veiem amb els ulls de la memòria. Montserrat Roig fou una de les precursores del feminisme a casa nostra, i convé tenir-la en un lloc destacat de la nostra biblioteca.