Hem dedicat la setmana a acabar tots els temes de gramàtica del curs. Com ja us vaig advertir, això no vol dir que no els repassem, però és bo tenir clara la gramàtica per poder treballar els altres apartats de llengua del temari: la morfologia, la sintaxi, el lèxic i l’expressió escrita. La gramàtica és, simplement, el coneixement més bàsic per poder aprofundir en els altres aspectes d’una llengua i, com que de dubtes en tindrem sempre, més val que l’hàgim vista d’entrada.
Els primers d’aquests últims temes han estat la essa sorda (p. 288) i la essa sonora (p. 320). Ja vam veure que, en general, la nostra pronúncia coincideix amb l’estàndard, però podem trobar paraules on difereix el que diem del que hem d’escriure, de vegades per castellanisme o, simplement, per les característiques de la nostra variant geogràfica. És en aquests casos que hem de parar més atenció. Convé repassar les paraules més conflictives que apareixen en el llibre i comprovar si les pronunciem com toca. Si no és així, convindria acostumar-nos-hi per poder escriure sense dificultats. Si sou castellanoparlants, no us desespereu: una llengua es pot arribar a parlar força bé si es té paciència i s’hi dedica temps... fixeu-vos en l’ortografia quan llegiu i pareu l’orella quan parleu amb gent catalanoparlant. A poc a poc, anireu incorporant tots aquests sons de manera correcta i sense adonar-vos-en. Per treballar la essa sorda i la essa sonora us vaig proposar els exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 292 i els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 de la pàgina 322.
El segon tema ha estat l’alternança gràfica entre ix/x, g/j i tx/ig (p. 349). Ja vau veure que tot plegat era només un repàs d’allò que ja sabem sobre aquestes grafies i, simplement, vam veure aquells casos que ens poden despistar, com ara les paraules que, per tradició o per etimologia, s’escriuen amb j davant de e (jersei, projecció, jeure...). En vam fer els exercicis 1, 2, 3 i 5 de la pàgina 351.
El tercer tema que hem treballat és el de les grafies m – mpt / mpc – n (p. 384), que també és un repasset d’allò que ens han dit tota la vida sobre quan s’escriu m i quan s’escriu n. Ara bé, recordeu que cal anar amb cura a escriure m davant d’una altra m, ja que paraules com immigració, immens o commoure s’escriuen amb aquestes dues consonants juntes. I, sobretot, aneu amb compte amb quan demaneu el compte en un bar, vigileu que hagin comptat bé i que no us vinguin amb contes (o amb romanços...) si us volien cobrar massa... (No us dic res dels comtes perquè, avui dia, aquests ja no compten). I no perdeu el temps i feu els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 386 i 386.
Finalment, el darrer tema de la setmana ha estat el dedicat a les grafies l•l, h i r/rr. Pel que fa a les erres, no hi ha cap problema, ja sabem quan se n’escriu una i quan se n’escriuen dues, i només hem de vigilar quan escriguem mots compostos amb prefixos cultes, que és quan no haurem de duplicar la erra encara que soni múltiple (per exemple: autoretrat).
Quant a les hacs, tampoc no cal patir: en la majoria de paraules ja estem acostumats a escriure-les, tant si és inicial perquè forma part d’un mot culte (hecatombe, hemisferi, higiene...) com si la intercalem (exhaurir, alhora, tothora...).
I, pel que fa a la ela geminada (el punt de la qual és volat i es fa amb la combinació de tecles 'majúscules + 3'), vam veure que, malgrat que no la pronunciem espontàniament gairebé mai, la conservem (o, més tost, els menorquins teniu la sort de conservar-la...) en les paraules més casolanes (camamil•la, al•lot, til•la, putxinel•li...). Per a la resta de mots, llevat d’alguns recursos que ja vam veure, només podem saber quan s’escriu una ela geminada si coneixem la paraula, i això només s’aconsegueix llegint, escrivint i consultant el diccionari quan tinguem dubtes. De totes maneres, si cliqueu aquí, us apareixerà una llista amb les 1000 paraules amb ela geminada que recull el DIEC (se us obrirà una finestra per imprimir, només cal que la cancel•leu). No us espanteu, la majoria són poc habituals, però us podeu entretenir a subratllar aquelles que cregueu que poden ser més freqüents...
Hem acabat la setmana veient com és l'escriptura de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs segons la conjugació balear. Podeu recuperar el document corresponent, publicat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada