Activitats de la 11a setmana (del 21 al 22 de desembre)

L’últim dia de classe d’enguany no hem avançat matèria, sinó que hem resolt alguns dubtes i us he proposat feina per corregir a la tornada de les vacances de Nadal. Les tasques que us proposo són aquestes:

•    L’exercici de comprensió lectora de la pàgina 37. A més de respondre les preguntes, cerqueu als diccionaris totes aquelles paraules que no entengueu per poder-les comentar a classe.
•    L’exercici d’expressió escrita de la pàgina 29. Heu de fer una invitació en un full a part perquè les pugui corregir.
•    Un altre model d’examen per seguir repassant i practicant l’ortografia. Feu-lo sense llibre ni diccionari però corregiu-vos-el si voleu i consulteu els dubtes que tingueu. En farem la correcció i resoldrem dubtes a la tornada. Els que no vau venir a classe el darrer dia, podeu descarregar-vos l’examen aquí.

Si algú encara té més ganes de fer feina, pot accedir als dictats en línia que hi ha a la pàgina de la Generalitat de Catalunya. Us vaig recomanar aquests i no els del PELC perquè són més accessibles i tenen els continguts molt més ben definits i distribuïts. Podeu anar fent segons els temes on tingueu més dubtes o més errades, i us els podeu autocorregir quan descarregueu el text corresponent a cada audició.

Descanseu molt però no oblideu que la llengua no s’estudia, només es practica, i per practicar-la cal que feu feina regularment perquè no oblideu tot allò que heu après fins ara i tingueu els coneixements frescos per quan ens hi tornem a posar a la tornada.

Bon Nadal i feliç 2010!

Activitats de la 10a setmana (del 14 al 17 de desembre)

Durant la desena setmana del curs hem treballat la part ortogràfica d’un dels models d’examen, per repassar tot el que hem fet fins ara i per introduir alguns aspectes que no hem tractat encara (com l’ús de les preposicions, els pronoms àtons o els pronoms relatius).

Heu pogut comprovar que ha estat molt diferent fer una prova d’ortografia tres mesos després d’haver començat el curs que haver-la fet de bon principi. Fins i tot els exercicis sobre preposicions, pronoms àtons o pronoms relatius, els heu fet millor de com els vau fer a principi de curs, tot i no haver-los estudiat encara. Això és perquè treballeu diàriament amb la llengua, cosa que fa que tot plegat sigui més familiar i que, sense saber-ho, tingueu més recursos a l’hora d’escriure. Podeu recuperar el model d’examen que hem fet en aquest enllaç.

L’únic tema que hem avançat ha estat el dels demostratius i els possessius (p. 87). De fet, és només un repàs, però cal tenir en compte l’ús correcte del possessiu llur (que correspon a més d’un posseïdor, és a dir, a la 3a persona del plural) i l’ús correcte dels possessius àtons, les formes plurals dels quals poden diferir de les que estem acostumats a dir en la nostra llengua col·loquial. Sobre demostratius i possessius vam fer els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 de les pàgines 88 i 89.

Com a complement d’actualitat a les sessions que vam dedicar a la llengua estàndard, vam comentar una notícia apareguda al diari El país sobre la publicació de la nova gramàtica de la llengua espanyola. El director de la Real Academia Española afirmava que la RAE ha deixat d’emprar les expressions “correcte” o “incorrecte” per les de “no es recomana” o “se’n prefereix un altre ús”, com fa des de fa molts anys l’Institut d’Estudis Catalans. A més a més, en la notícia explicava que la gramàtica que feia servir l’espanyol, fins ara, era una gramàtica de 1917 ampliada el 1931. Ja sabem que la Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra va ser publicada l’any 1912 i ampliada a finals dels anys 40. Finalment, García de la Concha, diu que “la norma és policéntrica”. Això vol dir que la norma es pot adaptar per als grans dialectes de l’espanyol que, com que és una llengua, també té els seus dialectes, i la norma hi ha de parar atenció, com es veu que comença a fer a partir d’aquesta nova gramàtica.

Festa de l’Escola d’adults

Recordeu que divendres (18 de desembre), a les 20:30, es fa la festa anual de l’Escola d’adults. Qui hi vulgui anar, ha de comprar el tiquet a la seu del carrer Sant Joan (val 3€) i ha de dur-hi una mica de menjar. La beguda la posa l’escola. Hi haurà bona companyia i bona música. Aniveu-vos-hi!

Activitats de la 9a setmana (del 9 al 10 de novembre)

De les setmanes de curs que duem, aquesta ha estat la més curta: tot just dos dies, un per curs. És per això que només hem pogut treballar un tema: l'article (p. 64). Hem completat el tema del llibre amb les pàgines referides a l’article de la Gramàtica catalana d’en Francesc de B. Moll, que ja coneixem. En aquesta gramàtica, sempre tan útil, podem veure tant les formes de l’article literari com les formes de l’article baleàric, i els arguments que ens duen a reservar el baleàric per als usos de la col•loquial i el literari per a l’estàndard.

Hem vist que l’article baleàric ve directe del llatí, és correcte en uns usos determinats, i era també l’article general, en temps passats, del català continental, on avui també es fan servir altres articles que tampoc no accepta l’estàndard. A més a més, l’article literari també forma part de la parla viva de les illes balears, amb un ús més especialitzat. Del tema dels articles cal fer els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 de les pàgines 68 i 69.

Activitats de la 8a setmana (del 30 de novembre al 3 de desembre)

La 8a setmana del curs la vam obrir amb la lectura i el comentari de la declaració sobre el gènere  emesa pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, que ens ha de servir de guia per saber com hem de tractar el gènere ens els textos que redactem. Com ja vam veure, un text pot estar farcit de barres i de dobles gèneres i ser masclista, o pot no tenir-ne i denunciar situacions de discriminació social. Una cosa no té res a veure amb l’altra.

Quant als temes del llibre, vam veure l’apartat de morfologia del tema 2, corresponent a la morfologia de l’adjectiu (p. 41), i vam fer els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 44 i 45.

El darrer dia vam fer el primer dictat del curs. El text triat va ser un fragment del llibre Les illes, de Josep Pla, concretament un paràgraf on Pla explica el trajecte en carruatge des de Maó fins a Sant Climent. Us recomano la lectura del capítol “L’illa de Menorca” —i, evidentment, de tot el llibre—, d’on vaig extreure el dictat que vam fer.

Us en poso la referència bibliogràfica per si voleu cercar-hi el fragment del dictat, que és a la pàgina 47 del llibre.

Pla, Josep. Les illes. Barcelona: Destino, 1977.

Activitats de la 7a setmana (del 23 al 26 de novembre)

Per escalfar motors, vam començar la setmana fent un cop d’ull al quadre dels sons del català (p. 12). No ens hi vam entretenir gaire perquè ja hem descrit els sons de la nostra llengua a mesura que anaven apareixent en els diversos apartats d’ortografia, així que només cal repassar-los amb els exercicis 2 i 3 de la pàgina 16.

També com a repàs, heu fet les preguntes de la pàgina 10, sobre els orígens i el context de la llengua catalana, i heu fet el primer exercici de comprensió lectora, a la pàgina 11.

Si la setmana anterior havíem vist l’oració segons la gramàtica d’en Moll, aquesta setmana l’hem repassada amb el tema corresponent del llibre (p. 23) i heu anat fent els exercicis 2, 3, i 4 de la pàgina 26.

Hem continuat amb la morfologia de l’adjectiu (p. 41) i els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 44 i 45.

El tema que ens ha ocupat més durant aquesta setmana ha estat el de la llengua estàndard. Hem mirat de definir què és un estàndard, de què està format l’estàndard de la llengua catalana, quines dificultats d’aplicació té, com hi hem de contribuir i quines pors hem de perdre. Per fer-ho hem seguit les unitats següents:

El lèxic patrimonial (p. 27), on hem vist la diferència, que ja coneixíem, entre el vocabulari patrimonial que tots compartim i els cultismes de la llengua. I n’hem fet els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 28 i 29.

Nivells de llenguatge i registres lingüístics (p. 33), que són el nivell culte, l’estàndard, el col•loquial i el vulgar. L’estàndard és el que es correspon amb un registre neutre, és a dir, el que farem servir quan redactem un text que vulguem que sigui entès per qualsevol parlant de la nostra llengua, i que pot tenir una intenció que vagi des de la divulgació fins a la creació d’un text literari. D’aquesta unitat heu de respondre les preguntes de la pàgina 35.

La varietat estàndard (p. 10), sobre la qual hem deixat clares algunes idees. La llengua estàndard és una qüestió de voluntat i de consciència: de consciència d’una llengua comuna i de la voluntat dels seus parlants d’adaptar-se a un estàndard que permeti entendre qualsevol producció en la seva llengua i ser entesos per qualsevol persona, sigui d’on sigui. També hem vist que l’estàndard de la llengua catalana és composicional, és a dir, que es compon d’elements de totes les seves variants geogràfiques (però no és una llengua de laboratori) i que qualsevol persona ha de renunciar a elements de la seva pròpia variant que l’estàndard no accepta, malgrat que siguin correctes, vàlids i necessaris en altres registres i en moltes situacions. I, finalment, que no hem de sospitar de cada paraula que vulguem escriure. Ja hem dit que l’estàndard és el registre neutre (més o menys formal) de la llengua, i el que hem de pensar és si el que hem escrit s’adiu amb la intenció del text, si s’adapta als destinataris i si no és difícil de comprendre.

A banda de fer els exercicis 1, 3 i 4 de les pàgines 243 i 244, per comprovar els límits i les possibilitats de l’estàndard hem vist dos textos del filòleg Gabriel Bibiloni: “Bon dia tot el dia” i “Bon vespre quan és fosc”. Aquests dos textos són articles escrits per un mallorquí i publicats al Diari de Balears. Els hem llegit atentament i hem vist que contenen les formes verbals segons la conjugació de les Illes Balears, paraules pròpies que no dificulten la comprensió en la llengua general i que no es fan estranyes ni forçades per a cap lector, sigui de la banda que sigui del domini lingüístic o sigui un estranger que llegeix i entén la nostra llengua.

Finalment, tingueu molt en compte que qualsevol paraula de la llengua catalana és de tothom qui l’empri, i que no us ha de recar de fer servir vocabulari, construccions i fraseologia que no formi part de la vostra llengua col•loquial. Una persona que vulgui expressar-se amb riquesa, correcció i coherència en la seva llengua, ha de començar per fer-se-la seva i acceptar com a propis la totalitat dels elements que la conformen.

Sessió sobre la llengua estàndard

La setmana vinent veurem què és la llengua estàndard. Tots en parlem i tots n’hem sentit a parlar, però potser mai no ens han explicat què és exactament l’estàndard d’una llengua i com es forma.

Parlarem de quina mena d’estàndard té la llengua catalana, de què es compon i com s’adapta a les necessitats de cada moment. També mirarem d’entendre per què l’estàndard accepta certs components de la llengua (com les conjugacions verbals de les Illes Balears) però, en canvi, n’hi ha uns altres que no hi tenen lloc (com els articles determinats baleàrics).

Prepareu els dubtes i les qüestions sobre aquest tema que vulgueu debatre!