Activitats de la 7a setmana (del 23 al 26 de novembre)

Per escalfar motors, vam començar la setmana fent un cop d’ull al quadre dels sons del català (p. 12). No ens hi vam entretenir gaire perquè ja hem descrit els sons de la nostra llengua a mesura que anaven apareixent en els diversos apartats d’ortografia, així que només cal repassar-los amb els exercicis 2 i 3 de la pàgina 16.

També com a repàs, heu fet les preguntes de la pàgina 10, sobre els orígens i el context de la llengua catalana, i heu fet el primer exercici de comprensió lectora, a la pàgina 11.

Si la setmana anterior havíem vist l’oració segons la gramàtica d’en Moll, aquesta setmana l’hem repassada amb el tema corresponent del llibre (p. 23) i heu anat fent els exercicis 2, 3, i 4 de la pàgina 26.

Hem continuat amb la morfologia de l’adjectiu (p. 41) i els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 44 i 45.

El tema que ens ha ocupat més durant aquesta setmana ha estat el de la llengua estàndard. Hem mirat de definir què és un estàndard, de què està format l’estàndard de la llengua catalana, quines dificultats d’aplicació té, com hi hem de contribuir i quines pors hem de perdre. Per fer-ho hem seguit les unitats següents:

El lèxic patrimonial (p. 27), on hem vist la diferència, que ja coneixíem, entre el vocabulari patrimonial que tots compartim i els cultismes de la llengua. I n’hem fet els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 28 i 29.

Nivells de llenguatge i registres lingüístics (p. 33), que són el nivell culte, l’estàndard, el col•loquial i el vulgar. L’estàndard és el que es correspon amb un registre neutre, és a dir, el que farem servir quan redactem un text que vulguem que sigui entès per qualsevol parlant de la nostra llengua, i que pot tenir una intenció que vagi des de la divulgació fins a la creació d’un text literari. D’aquesta unitat heu de respondre les preguntes de la pàgina 35.

La varietat estàndard (p. 10), sobre la qual hem deixat clares algunes idees. La llengua estàndard és una qüestió de voluntat i de consciència: de consciència d’una llengua comuna i de la voluntat dels seus parlants d’adaptar-se a un estàndard que permeti entendre qualsevol producció en la seva llengua i ser entesos per qualsevol persona, sigui d’on sigui. També hem vist que l’estàndard de la llengua catalana és composicional, és a dir, que es compon d’elements de totes les seves variants geogràfiques (però no és una llengua de laboratori) i que qualsevol persona ha de renunciar a elements de la seva pròpia variant que l’estàndard no accepta, malgrat que siguin correctes, vàlids i necessaris en altres registres i en moltes situacions. I, finalment, que no hem de sospitar de cada paraula que vulguem escriure. Ja hem dit que l’estàndard és el registre neutre (més o menys formal) de la llengua, i el que hem de pensar és si el que hem escrit s’adiu amb la intenció del text, si s’adapta als destinataris i si no és difícil de comprendre.

A banda de fer els exercicis 1, 3 i 4 de les pàgines 243 i 244, per comprovar els límits i les possibilitats de l’estàndard hem vist dos textos del filòleg Gabriel Bibiloni: “Bon dia tot el dia” i “Bon vespre quan és fosc”. Aquests dos textos són articles escrits per un mallorquí i publicats al Diari de Balears. Els hem llegit atentament i hem vist que contenen les formes verbals segons la conjugació de les Illes Balears, paraules pròpies que no dificulten la comprensió en la llengua general i que no es fan estranyes ni forçades per a cap lector, sigui de la banda que sigui del domini lingüístic o sigui un estranger que llegeix i entén la nostra llengua.

Finalment, tingueu molt en compte que qualsevol paraula de la llengua catalana és de tothom qui l’empri, i que no us ha de recar de fer servir vocabulari, construccions i fraseologia que no formi part de la vostra llengua col•loquial. Una persona que vulgui expressar-se amb riquesa, correcció i coherència en la seva llengua, ha de començar per fer-se-la seva i acceptar com a propis la totalitat dels elements que la conformen.

Sessió sobre la llengua estàndard

La setmana vinent veurem què és la llengua estàndard. Tots en parlem i tots n’hem sentit a parlar, però potser mai no ens han explicat què és exactament l’estàndard d’una llengua i com es forma.

Parlarem de quina mena d’estàndard té la llengua catalana, de què es compon i com s’adapta a les necessitats de cada moment. També mirarem d’entendre per què l’estàndard accepta certs components de la llengua (com les conjugacions verbals de les Illes Balears) però, en canvi, n’hi ha uns altres que no hi tenen lloc (com els articles determinats baleàrics).

Prepareu els dubtes i les qüestions sobre aquest tema que vulgueu debatre!

Activitats de la 6a setmana (del 16 al 19 de novembre)

A partir d’ara, com ja us vaig dir, anirem seguint els temes del llibre i treballant-ne els diferents apartats, un cop ens hem fet amics de les normes ortogràfiques, i millor així: si no les coneixem bé no podem caminar per les altres parts del curs amb lleugeresa, que és del que es tracta.

La primera classe de la setmana vam dedicar-la a corregir tots els exercicis que teníem pendents i, com a repàs de l’ortografia, us vaig donar unes fotocòpies (de les pàgines 226 a 230 del llibre del nivell D) on teniu l’explicació de les normes ortogràfiques per a l’escriptura dels mots compostos, quan s’escriuen amb guionet i quan no s’hi escriuen, i sis exercicis que també hem corregit a classe.

Ara que ja hem practicat força aquest tema, ja heu vist que no és una norma ortogràfica complicada. En general, tothom ha entès que les paraules compostes a partir de mots catalans s’escriuen juntes si no poden induir a cap error de lectura (figaflor) i amb guionet quan podríem confondre’ns a l’hora de llegir-les (cap-roig) o quan el primer element du un accent gràfic (mà-llarg). Fixeu-vos també que algunes vegades tenim paraules que, tot i tenir temptacions d’escriure-les amb un guionet, no ho hem de fer i, si  ens hi fixem, veurem que són paraules que fan el plural també en el primer dels elements (mà morta > mans mortes; decret llei > decrets llei) i és per això que no les podem ajuntar, ni tan sols amb un guionet pel mig.

També heu vist que, per treballar amb la llengua, el més important no és conèixer els significats de totes les paraules o si formen part del nostre vocabulari, sinó tenir els recursos per escriure-les correctament, encara que no les hàgim sentides o no les hàgim llegides mai. Tots vau escriure nyigo-nyigo amb un guionet sense ser violinistes i vau estar leri-leri de fer el mateix amb vetesifils, allioli o capicua, i ja veieu que aquestes tres s’escriuen juntes.

Tornant al llibre del nivell C, us vaig proposar que feu els exercicis de la pàgina 10, per repassar una mica d’història de la llengua, i l’exercici de comprensió lectora de la pàgina 11, que els corregirem els propers dies. I, també d’aquest tema, vam començar la morfologia del substantiu (p. 17) i hem fet els exercicis 1, 2, 3, 4 i 6 de les pàgines 21, 22 i 23.

Hem continuat el tema 1 per la part de sintaxi, dedicant-nos a l’oració. Per refrescar coneixements i tenir a mà una bona descripció de l’oració i dels seus components, us he passat unes fotocòpies de la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears d’en Francesc de B. Moll, lingüista ciutadellenc que ens va deixar, entre moltes altres obres, aquesta gramàtica tan útil per a tots els parlants, curiosos i estudiosos de la llengua, però especialment per als de les illes, atès que para un esment especial a resoldre els dubtes i les dificultats que un parlant de les illes pugui tenir a l’hora de treballar amb la llengua estàndard. Els propers dies ampliarem els coneixements sobre l’oració amb el llibre de classe i corregirem els exercicis 2, 3 i 4 de la pàgina 26.

Activitats de la 5a setmana (del 9 al 12 de novembre)

Hem dedicat la setmana a acabar tots els temes de gramàtica del curs. Com ja us vaig advertir, això no vol dir que no els repassem, però és bo tenir clara la gramàtica per poder treballar els altres apartats de llengua del temari: la morfologia, la sintaxi, el lèxic i l’expressió escrita. La gramàtica és, simplement, el coneixement més bàsic per poder aprofundir en els altres aspectes d’una llengua i, com que de dubtes en tindrem sempre, més val que l’hàgim vista d’entrada.

Els primers d’aquests últims temes han estat la essa sorda (p. 288) i la essa sonora (p. 320). Ja vam veure que, en general, la nostra pronúncia coincideix amb l’estàndard, però podem trobar paraules on difereix el que diem del que hem d’escriure, de vegades per castellanisme o, simplement, per les característiques de la nostra variant geogràfica. És en aquests casos que hem de parar més atenció. Convé repassar les paraules més conflictives que apareixen en el llibre i comprovar si les pronunciem com toca. Si no és així, convindria acostumar-nos-hi per poder escriure sense dificultats. Si sou castellanoparlants, no us desespereu: una llengua es pot arribar a parlar força bé si es té paciència i s’hi dedica temps... fixeu-vos en l’ortografia quan llegiu i pareu l’orella quan parleu amb gent catalanoparlant. A poc a poc, anireu incorporant tots aquests sons de manera correcta i sense adonar-vos-en. Per treballar la essa sorda i la essa sonora us vaig proposar els exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 292 i els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5 de la pàgina 322.

El segon tema ha estat l’alternança gràfica entre ix/x, g/j i tx/ig (p. 349). Ja vau veure que tot plegat era només un repàs d’allò que ja sabem sobre aquestes grafies i, simplement, vam veure aquells casos que ens poden despistar, com ara les paraules que, per tradició o per etimologia, s’escriuen amb j davant de e (jersei, projecció, jeure...). En vam fer els exercicis 1, 2, 3 i 5 de la pàgina 351.

El tercer tema que hem treballat és el de les grafies m – mpt / mpc – n (p. 384), que també és un repasset d’allò que ens han dit tota la vida sobre quan s’escriu m i quan s’escriu n. Ara bé, recordeu que cal anar amb cura a escriure m davant d’una altra m, ja que paraules com immigració, immens o commoure s’escriuen amb aquestes dues consonants juntes. I, sobretot, aneu amb compte amb quan demaneu el compte en un bar, vigileu que hagin comptat bé i que no us vinguin amb contes (o amb romanços...) si us volien cobrar massa... (No us dic res dels comtes perquè, avui dia, aquests ja no compten). I no perdeu el temps i feu els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 386 i 386.

Finalment, el darrer tema de la setmana ha estat el dedicat a les grafies l•l, h i r/rr. Pel que fa a les erres, no hi ha cap problema, ja sabem quan se n’escriu una i quan se n’escriuen dues, i només hem de vigilar quan escriguem mots compostos amb prefixos cultes, que és quan no haurem de duplicar la erra encara que soni múltiple (per exemple: autoretrat).

Quant a les hacs, tampoc no cal patir: en la majoria de paraules ja estem acostumats a escriure-les, tant si és inicial perquè forma part d’un mot culte (hecatombe, hemisferi, higiene...) com si la intercalem (exhaurir, alhora, tothora...).

I, pel que fa a la ela geminada (el punt de la qual és volat i es fa amb la combinació de tecles 'majúscules + 3'), vam veure que, malgrat que no la pronunciem espontàniament gairebé mai, la conservem (o, més tost, els menorquins teniu la sort de conservar-la...) en les paraules més casolanes (camamil•la, al•lot, til•la, putxinel•li...). Per a la resta de mots, llevat d’alguns recursos que ja vam veure, només podem saber quan s’escriu una ela geminada si coneixem la paraula, i això només s’aconsegueix llegint, escrivint i consultant el diccionari quan tinguem dubtes. De totes maneres, si cliqueu aquí, us apareixerà una llista amb les 1000 paraules amb ela geminada que recull el DIEC (se us obrirà una finestra per imprimir, només cal que la cancel•leu). No us espanteu, la majoria són poc habituals, però us podeu entretenir a subratllar aquelles que cregueu que poden ser més freqüents...

Hem acabat la setmana veient com és l'escriptura de la primera persona del present d’indicatiu dels verbs segons la conjugació balear. Podeu recuperar el document corresponent, publicat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, en aquest enllaç.

Activitats de la 4a setmana (del 2 al 5 de novembre)

Un cop vam haver treballat els aspectes generals de l’accentuació gràfica, vam passar al tema que és més complicat: l'ús de la dièresi (p. 163). Vam practicar amb els exercicis 2, 3 i 4 de la pàgina 166.

Recordeu que el mot dièresi es pronuncia amb s sonora i sense s final... oi que no tornareu a dir “diéressis”?

Els continguts de l’accentuació del llibre acaben amb l’explicació de l'ús del guionet. Recordeu que, segons les edicions, hi ha llibres que expliquen aquesta norma tal com era abans de la reforma ortogràfica de l’any 1996 i que, per no confondre’ns, la vam estudiar directament del document de l’Institut d’Estudis Catalans que s'hi refereix. El podeu baixar prement aquí.

Si rellegiu el document sobre l’ús del guionet en l’escriptura dels mots formats per composició o prefixació, no intenteu aprendre-ho tot de memòria i feu per entendre què hi diu d’una manera general. És a dir: pareu sobretot atenció als mots que s’han d’escriure amb guionet (el primer apartat del text), atès que són una minoria, subratlleu aquells que creieu que poden ser més habituals i recordeu que les paraules que comencen amb un prefix culte no duen guionet (i tampoc dièresi). Per exemple: antiimperialista.

Després d’haver-nos dedicat a la dièresi i als guionets, vam passar a l’ortografia de les lletres b (be) i v (ve o ve baixa), que molts de vosaltres teniu la sort de distingir per la pronúncia (p. 222, 223 i 224). D’aquest apartat vam fer els exercicis 1, 2 i 5 de les pàgines 224 i 225.

Per acabar la setmana, vam treballar l’ortografia de les oclusives en posició final, és a dir, les lletres p/b, t/d i c/g. Recordeu que, com sempre, els cultismes van per la seva banda i, en general, s’escriuen igual en la resta de llengües que coneixem. Cal anar amb cura, però, a l’hora d’escriure els mots patrimonials, que solem escriure amb les oclusives sordes finals (p, t, c) quan van després d’una vocal, encara que en el femení canviï (per exemple: gallec, malgrat fer gallega) i, en canvi, quan van després d’una consonant, els escrivim amb la lletra que aparegui quan en fem el femení o un derivat (per exemple: verd, perquè fem verda). Tingueu en compte que hi ha algunes paraules que, per etimologia o per tradició, no segueixen aquesta norma (mag, àrab...). Per practicar vam fer els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 248 i 249.

Activitats de la 3a setmana (del 26 al 29 d’octubre)

Durant la tercera setmana del curs vam dedicar-nos, principalment, a l'accentuació.

Vam començar pel començament, és a dir, per la divisió sil·làbica i els diftongs (p. 38 39 i 40), de coneixement indispensable per poder aplicar les regles d'accentuació.

Tot seguit, vam conèixer les regles de l'accentuació gràfica (p. 107) i vam parar atenció a l'accentuació de la e i de la o (p. 108 i 109). Vam aplicar les regles d'accentuació fent l'exercici 1 de la pàgina 109.

Més endavant, vam veure els casos especials d'accentuació (p. 134), com els adverbis acabats en -ment, els mots compostos amb guionet o aquelles paraules que solem pronunciar malament (sigui per desgast, per mal ús, o per castellanisme).

On vam incidir més va ser en els accents diacrítics (p. 135). Recordeu que els diacrítics afecten -tret d'algun cas aïllat- paraules monosíl·labes i que, preferentment, s'accentuen les formes verbals i les paraules amb vocal tancada. Observeu també que mai no duen accent les partícules àtones (pronoms febles, possessius àtons, etc.) i que sempre es procura accentuar aquelles paraules menys habituals en la llengua, per exemple: mòlt (participi de moldre) enfront de molt (quantitatiu), atès que molt, tot i tenir la vocal tancada, és molt més habitual. Per practicar, vam fer els exercicis 1 i 2 de la pàgina 136.

Per no fer tota l'accentuació en una setmana, vam saltar al tema de la vocal neutra per conèixer quins recursos hem de fer servir a l'hora de d'escriure e o a en posició àtona (p. 59, 60, 61 i 62), i al tema de la o i la u en posició àtona (p. 83, 84 i 85). Com que en català oriental confonem la a i la e àtona en una vocal neutra i tanquem la o àtona en u (tret de l'illa de Mallorca), convé tenir clars els procediments que ens ajudaran a decidir quina d'aquestes vocals hem d'escriure en una paraula. Vam practicar aquests temes amb els exercicis 1 i 2 de la pàgina 62 i els exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 85 i 86.

Amb algun grup també vam fer l'exercici 5 de la pàgina 86, el text del qual és un fragment del llibre Digues que m’estimes encara que sigui mentida, de la malaguanyada escriptora barcelonina Montserrat Roig. Us recomano, si us agrada llegir, la lectura d'aquest llibre, el subtítol del qual és Sobre el plaer solitari d’escriure i el vici compartit de llegir. En aquest llibre, Montserrat Roig desfà els tòpics que planen sobre l’ofici d’escriure, reivindica el paper de la dona en la construcció de la literatura i ens fa veure que alguns també veiem amb els ulls de la memòria. Montserrat Roig fou una de les precursores del feminisme a casa nostra, i convé tenir-la en un lloc destacat de la nostra biblioteca.

Activitats de la 2a setmana (del 19 al 22 d’octubre)

Vam començar la segona setmana del curs enllestint la correcció dels models d'examen, i vam dedicar-nos a dos temes:

1) L’ús dels signes de puntuació: vam llegir les p. 46, 47 i 48 del llibre, on s’explica l’ús dels signes de puntuació; tot seguit, vam llegir un text de Josep M. Espinàs, titulat “El despertador”, del llibre Els nostres objectes de cada dia, per observar-ne la puntuació i, finalment, vam fer un exercici pràctic que consistia a puntuar el poema “Stalker”, del llibre El salobre, de Ponç Pons.

2) L'origen de la llengua catalana, la formació, i el domini lingüístic: vam partir de la unitat 1 (p. 7, 8 i 9) però vam veure coses que s'inclouen dins els apartats de cultura de les unitats 11 (p. 279) i 12 (p. 311). Més endavant en tornarem a parlar, però així ja tenim el tema introduït.

Activitats de la 1a setmana (del 5 al 8 d’octubre)

La primera setmana vam fer la presentació del curs.

Primer vam veure quins eren els continguts del nivell C, que podeu trobar a l’opuscle corresponent prement aquí.

Després vam començar a fer un model d’examen, amb parts triades d’entre els models que hi ha a la web corresponent de la Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear. En podeu trobar més a la mateixa pàgina.

Durant les altres dues classes vam corregir les redaccions (corresponents a un dels exercicis de l’apartat d’expressió escrita), vam comentar la part de cultura de l’examen i vam fer la part del domini pràctic del sistema ortogràfic.

Benvinguts!

Benvinguts al blog dels cursos del nivell C de català del CEPA Joan Mir i Mir de Maó. Aquest blog no és un solucionari de dubtes en línia ni un substitut de les classes, però servirà tant perquè no perdi el fil qui no hi hagi pogut assistir, com perquè repassi tothom que en tingui ganes.

Un cop a la setmana penjaré el que s'hagi fet a classe. Potser hi trobeu alguna cosa que encara no heu fet, o trobeu a faltar un tema que ja hagueu començat. Sempre hi ha algun dels grups que avança una mica més o algun altre que va unes pàgines enrere, però miraré de posar-hi allò que sigui general i vàlid per a tots els cursos.

A més a més, al blog també hi podreu trobar enllaços a eines lingüístiques que us ajudaran en l'estudi de la llengua catalana, com ara diccionaris, vocabularis o recursos en xarxa.

Finalment, també hi penjaré tot allò que cregui que pot ser útil. Potser responc un dubte que hagi sortit en una classe perquè tothom l'aprofiti o faig algun comentari sobre aspectes de la llengua que us puguin ajudar. Fins i tot pot ser que fem algun joc lingüístic!

Acostumeu-vos a entrar-hi de tant en tant, doncs, però no deixeu de venir a classe. I recordeu que la llengua s'aprèn escrivint, llegint i parlant, així que ànims i a borinar-la!