Activitats de la 23a setmana (del 12 al 15 d’abril del 2010)

Per escalfar motors, hem començat la setmana, després de tants dies de descans, amb la correcció de la part ortogràfica de l’examen.

El segon dia de classe l’hem dedicat a treballar diversos continguts de lèxic. D’una banda, hem parlat de l’habilitació de mots (p. 96), tema del qual s’han de fer els exercicis 1, 2, 3 i 5 de les pàgines 97 i 98.

Tot seguit hem vist els mots polisèmics (p. 123), que heu de practicar amb els exercicis 1, 4 i 5 de les pàgines 123 a 125.

I, finalment, hem fet a classe els exercicis de les pàgines 153 a 156 (tots). Si no els heu fet a classe, cal que els feu a casa per corregir-los el proper dia.

A més a més, com que ara ja hem de començar a fer tots els treballs d’expressió escrita, cal que feu el resum proposat a la pàgina 125, del text “Puntuació” d’en Josep Maria Espinàs. Si no me’l podeu lliurar dilluns, doneu-me’l dimecres, però penseu que és molt important que practiqueu la llengua escrita i que us pugui anar indicant on és que heu de millorar.

Ànims!

Activitats de la 23a setmana (del 29 al 30 de març del 2010)

Durant l’única classe per grup de l’última setmana de març, vam repassar la part de cultura de l’examen, vam comentar els errors de les redaccions sobre la mort de les llengües i vam fer un dictat. Com a feina per als dies de festa vaig proposar que féssiu la part de l’examen corresponent als coneixements pràctics del sistema ortogràfic, que podeu descarregar aquí.

Activitats de la 22a setmana (del 22 al 25 de març del 2010)

L’última setmana completa abans de les vacances de Setmana Santa la vam dedicar a treballar els continguts d’expressió oral de l’examen.

Vam començar fent les quatre lectures que van sortir als exàmens orals de la convocatòria de febrer. Ja vau veure que en un parell de minuts es pot fer una bona lectura d’un text, i que és bàsic que, abans de començar-lo a llegir en veu alta, en localitzeu les oracions i detecteu la distribució dels signes de puntuació, especialment aquells que contenen incisos.

El segon dia de la setmana el dedicàrem a treballar els esquemes per fer una bona intervenció oral.  Recordeu que cal anar dels conceptes més generals als més concrets i, si pot ser, establir una divisió entre els orígens i les causes del tema que hàgim de tractar, les conseqüències i, finalment, les conclusions o les reflexions finals.

Podeu descarregar-vos els models de proves orals clicant aquí.

Activitats de la 21a setmana (del 15 al 18 de març del 2010)

Aquesta darrera setmana l’hem començada comentant les correccions de les descripcions. Heu d’animar-vos i tenir en compte que, malgrat les errades que hi havia, heu millorat molt en l’expressió escrita des que vam començar el curs.

Després d’aquestes correccions, hem continuat treballant les preposicions. N’hem acabat el tema corresponent i hem repassat gràcies a les fitxes de l’Optimot que us vaig passar impreses. A més, hem corregit els exercicis 1, 2, 3, 6, 7, 9, 10 i 11 de les pàgines 258 a 261.

Finalment, hem fet la lectura de dos textos apareguts darrerament a la premsa: “L’últim parlant”, de Joan F. Mira, i “El bilingüisme d’uns i d’altres”, de Marta Fuxà i Biel Pons (els podeu recuperar clicant els enllaços). Del primer text, n’hem observat les parts en què el podem dividir i, del segon, n’hem corregit alguns aspectes de puntuació. A més a més, heu de fer una opinió personal (entre mitja plana i una plana) del tema que tracten els dos articles. Tant se val si és l’opinió real que en teniu o és una opinió figurada, però l’heu d’argumentar. El proper dia ens dedicarem a acabar-los de comentar i començarem a treballar l’expressió oral a partir de les idees que se’n desprenen: l’ecologisme lingüístic, la diversitat de llengües al món i la mort de les llengües.

Activitats de la 20a setmana (del 8 a l’11 de març del 2010)

Després d’haver introduït els complements preposicionals, la setmana anterior, vam començar l’ús de les preposicions (p. 250). Com ja hem fet diverses vegades, vam fer servir servir dos complements bibliogràfics: el llibre Signe i la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears d’en Francesc de B. Moll, de manera que, el que no ha quedat clar a través de les explicacions del llibre, pot ser que hi hagi quedat gràcies als altres dos manuals. Aquest tema, per la seva extensió, ens ha durat més d’una setmana.

Activitats de la 19a setmana (del 3 al 4 de març del 2010)

Durant la setmana del 3 al 4 de març només vam fer una classe per grup. Amb algunes diferències segons cada classe, corregírem els exercicis de comprensió lectora de les pàgines 58 i 82.

Quant a la part d’expressió escrita, treballàrem la descripció (p.52) i en complementàrem l’explicació amb el dictat corresponent i amb la lectura del fragment de La plaça del diamant que teniu a la pàgina 53.

Finalment, començàrem el tema dels complements preposicionals (p. 261), que ens serví de repàs de la sintaxi i d’introducció a les preposicions. D’aquest tema vau fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10 de les pàgines 266 a 269.

Activitats de la 18a setmana (del 22 al 25 de febrer del 2010)

Durant aquesta setmana, que ha estat força curta, hem corregit els exercicis dels temes de dialectologia que vam veure la setmana passada, i també els exercicis de comprensió lectora de les pàgines 58-59 (“Senyora, senyoreta), 82 (ordenació dels fragments de dues cartes) i 132-133 (“Amadeu, no em toquis el pronom feble). Segons el grup, pot ser que no l’hàgiu fet o no l’hàgim corregit encara. En aquest cas, si podeu, feu els que no tingueu fets per corregir-los a la tornada del pont.

També hem fet dos dictats, els que s’esmenten a la pàgina 30 i a la pàgina 53 del llibre, respectivament. Pel que fa a aquests darrer (els del grup C3 no l’heu fet, però el farem el proper dia), ha servit de pràctica de puntuació per a la descripció de la pàgina 52, que m’haureu de lliurar per corregir-vos-la. Recordeu que el text de la pàgina 53, que vam llegir a classe, també ens pot servir de model a seguir per fer una descripció com cal.

Activitats de la 17a setmana (del 15 al 18 de febrer del 2010)

Després de tres setmanes dedicades a l’estudi dels pronoms àtons, hem fet una setmana més lleugera i hem començat a conèixer la divisió dialectal de la llengua catalana.

D’entrada, cal veure quina és la distinció entre català oriental i català occidental, geogràfica i lingüística (p. 55). Recordeu que, a part de totes les característiques que podríem anar establint, les dues diferències bàsiques entre aquests dos blocs dialectals són: 1) la distinció entre a i e àtones a la part occidental, que es confonen en una vocal neutra a la part oriental i 2) la distinció entre u i o àtones a la part occidental que es tanquen en una u a la part oriental. A partir d’aquí vam anar agrupant les variants geogràfiques segons si pertanyien al bloc occidental o al bloc oriental. Cal repassar aquestes dades fent l’exercici de la pàgina 57.

El primer dialecte que vam conèixer va ser el rossellonès que, com el seu nom indica, és el propi de l’antic comptat del Rosselló, la part de Catalunya que Felip IV regalà al rei de França sense comunicar-ho a les Corts catalanes. També s’anomena, pel fet de ser al nord, català septentrional. Per percebre les característiques d’aquesta varietat, vam sentir la cançó “L’allioli”, del cantautor Joan Pau Giné. Podeu recuperar-la en aquest enllaç (fixeu-vos que el títol està mal escrit). També podeu veure un dels reportatges de la sèrie "Els confins de la llengua", que va fer el diari Avui, i que no vam tenir temps de veure a classe: el que està dedicat a Perpinyà. Sobre tot, fixeu-vos com parla el presentador, Jordi Palmer, per no fer servir mai el mateix model de llengua, atès que no controla la llengua estàndard i no s’hauria d’atrevir a posar-se davant d’una càmera.

El segon dialecte de què vam parlar dimarts va ser el català central (p. 80). No vam entrar gaire en les seves variants (salat, barceloní i tarragoní), però podeu recordar, per exemple, que el parlar salat conserva l’ús dels articles es, sa, es, ses; o que el tarragoní és l’únic del principat de Catalunya que manté la distinció entre b i v. Si voleu veure algun exemple de parlar salat, podeu recuperar aquella esquela d’un senyor de Cadaquès que vam veure a classe prement aquí. Per treballar aquests dos dialectes cal fer l’exercici de la pàgina 81.

El segon dia vam parlar del balear (p. 103), sense allargar-nos-hi gaire per raons òbvies, i de l’alguerès (p. 104), per al qual també vam veure el reportatge corresponent, que podeu recuperar aquí. Fixeu-vos que, sempre que veiem el lèxic propi o les característiques d’algun dialecte, podem adonar-nos que no tenen perquè ser exclusius (tot i que també n’hi ha), sinó que sovint podem establir paral•lelismes morfològics, sintàctics, lèxics o fonètics entre els diferents dialectes. Feu també l’exercici de la pàgina 105.

Finalment, els darrers dialectes que hem treballat han estat el català nord-occidental (p. 129) que, evidentment, és al nord i a l’occident dels Països Catalans, i el valencià (p. 130), al País Valencià, amb evidents característiques comunes i entre els quals fa de frontissa el subdialecte tortosí, que comparteix característiques de tots dos. Sobre aquests dos dialectes vam veure els reportatges dedicats a la comarca del Matarranya, a l’illa de Tabarca i al Carxe. Adoneu-vos que, curiosament, els únics parlants que fan servir el terme “xapurrat” (estàndard: xampurrat o enxampurrat) per definir la llengua que parlen són els del Carxe i els de les comarques catalanoparlants de l’Aragó. És a dir, aquells parlants que parlen una llengua no espanyola en un territori on l’única llengua oficial és l’espanyol. Sobre aquests dos dialectes cal fer l’exercici de la pàgina 131.

Activitats de la 16a setmana (del 8 a l’11 de febrer del 2010)

Amb la correcció dels exercicis que havíem fet  les setmanes anteriors i l’explicació del tercer i últim tema dels clítics, hem acabat la teoria dels pronoms àtons.

El tercer tema de pronoms febles (p. 204) és un repàs dels diferents pronoms i llurs funcions. Un repàs perquè a mesura que hem fet exercicis i que hem vist els diferents pronoms i els seus usos, ja hem anat veient quins són els pronoms àtons de la llengua catalana, quines funcions sintàctiques fan i quines regles ortogràfiques i morfològiques hem de conèixer per escriure’ls correctament.

Com que el més important és practicar la llengua, feu els exercicis de l’1 al 7 de les pàgines 211 a 213, que corregirem més endavant, quan reprenguem aquest tema per repassar-lo.

No oblideu que teniu també els 47 exercicis del llibre 1000 exercicis per al nivell c. Us recomano que en feu alguns de tant en tant per no perdre la pràctica i per poder resoldre dubtes quan dediquem alguna sessió a repassar els pronoms àtons.

Feina per a aquesta setmana (de l'1 al 4 de febrer)

Aquesta setmana no podré venir a fer classe, però us indico què tenia programat per fer durant aquests dies per tal que pugueu tirar endavant sense perdre temps.

Primer de tot, us recomano que repasseu les pronominalitzacions dels CC i del comprement preposicional (o de règim verbal), que teniu a les pàgines 176 i 177. Aquest darrer pronominalitza exactament igual que els complements circumstancials de lloc, és a dir: amb en quan va introduït per la preposició de i amb hi quan va introduït per qualsevol altra preposició.

Tot seguit, vull que llegiu l'explicació de la substitució del complement atributiu, a la pàgina 177. A diferència de la llengua col·loquial de molts de nosaltres, quan el complement atributiu és deterninat (és a dir, va introduït per un article determinat, un possessiu o un demostratiu...) cal pronominalitzar-lo amb els mateixos pronoms del complement directe determinat (el, la, els, les); per exemple: "en Jordi és el professor" > "en jordi l'és". En la resta de casos, quan és indeterminat, es pronominalitza amb el pronom ho, com fem en la llengua oral: "en Jordi és professor" > "en Jordi ho és".

Després del complement atributiu, convé que mireu com substituïm el complement predicatiu, que es pronominalitza amb hi tal com fem en la llengua col·loquial: "ell es diu Joan" > "ell s'hi diu".

Us recomano que feu els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 de les pàgines 179 i 180. A més a més, també teniu força exercicis de les fotocòpies que us vaig passar. Si per corregir, fins ara, teníem la primera pàgina, us proposo que en feu també la segona, així anireu practicant i podrem corregir la setmana vinent.

A banda d'això, volia començar els temes III i IV dels pronoms febles, que teniu a les pàgines 204 i 234, respectivament. Mireu-vos-els perquè ens hi posarem la setmana vinent.

Em sap molt de greu no poder-vos ajudar de cara a l'examen de dissabte. Per als que us hi examineu, ànims i ens veurem al Cap de Llevant.

Qualsevol novetat us la faré saber a través del blog, però en principi no farem classe fins a la setmana vinent.

Moltes gràcies!

Activitats de la 14a setmana (del 25 al 28 de gener del 2010)

Aquesta ha estat la segona setmana que hem dedicat als pronoms àtons (també anomenats clítics o febles). A través de les correccions, i de nous exemples, hem anat repassant els complements directe i indirecte i llurs substitucions pronominals, tant simples com combinades.

Tot seguit, hem començat amb els complements circumstancials (p. 116 – 120), per reconèixer-ne la posició en l’oració i la classificació segons la circumstància que expressen. Del CC, n’hem fet els exercicis 1, 2 i 6 de les pàgines 120 a 122.

El segon dia de classe hem vist els temes que toquen la substitució pronominal, la morfologia dels pronoms i les seves possibilitat combinatòries (p. 148 a 151 i p. 174 a 178). La part dels diversos pronoms segons la funció que fan dins l’oració, ja la teníem resolta dels altres dies, i aquests temes ens serveixen per conèixer i aclarir l’escriptura correcta dels pronoms segons si han d’anar en posició proclítica o enclítica, i segons si apareixen sols o combinats amb altres clítics. Hem completat aquests dos darrers temes amb força fotocòpies amb les taules dels pronoms i les regles ortogràfiques corresponents, i amb un plec de 47 exercicis extrets del llibre 1000 exercicis per al nivell c, dels quals corregirem les dues primeres planes durant la propera classe.

Activitats de la 13a setmana (del l’18 al 21 de gener)

Com que s’acosta la convocatòria dels exàmens del nivell C i hi ha persones que s’hi volen presentar, hem començat a treballar els pronoms febles.

Ja heu vist, les vegades que hem corregit exercicis de pronoms febles sense haver-los estudiat prèviament, que seria un desori si tots féssim servir en el llenguatge escrit els pronoms febles segons els de la nostra llengua col•loquial. Tret del País Valencià, que és on hi ha un sistema menys ambigu de pronoms febles, en la resta dels territoris de parla catalana tenim un sistema pronominal apte per a la llengua parlada, perquè parlem dins un context determinat i amb uns referents coneguts pels parlants, però no gaire adient per a la llengua escrita, ja que no seríem capaços d’aclarir en un text (no en tots els casos però si en força ocasions) quins són els referents dels pronoms que hi inserim.

Per començar a treballar la substitució pronominal cal veure primer quins són els elements sintàctics susceptibles de ser substituïts per un pronom àton. Durant aquesta setmana hem treballat, en primer lloc, el complement del nom (CN), a les pàgines 69 a 72, i hem fet els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 72 i 73.

Tot seguit, ens hem posat amb el complement directe (CD) i el complement indirecte (CI), que trobem a les pàgines 90 a 93 del llibre. Aquests dos complements del verb els hem treballat en els exercicis 1, 2, 3, 4 i 7 de les pàgines 93 a 95, que corregirem a partir del dilluns 25 de gener.

Activitats de la 12a setmana (del l’11 al 14 de gener del 2010)

La tornada al curs després de les vacances de Nadal l’hem començada amb la correcció de la part ortogràfica del model d’examen que us vau endur per fer durant els dies de vacances.

Pel que fa al lèxic, hem treballat l’exercici de comprensió lectora de la pàgina 36; a més de resoldre’n les qüestions, hem llegit el text atentament i hem resolt, amb l’ajut del diccionari, tots els dubtes de vocabulari que ens han anat apareixent.

A més d’aquest exercici, també hem treballat els sinònims i els antònims, amb el text de la pàgina 74 i els exercicis de les pàgines 74 i 75.

Finalment, hem fet una mica de morfologia amb el tema dels numerals, els quantitatius i els indefinits, de les pàgines 110 a 114, i n’hem fet els exercicis 1, 2, 3 i 4 de les pàgines 115 i 116.

Per acabar la setmana, vam llegir una esquela d’un senyor de Cadaquès (a. c. s.) on vam poder veure que res no és exclusiu d’enlloc i que, de vegades, anar pel país i sentir la gent com parla ens pot sorprendre més que no ens pensàvem.

Amb tu, en català

Fa pocs dies us vaig parlar del programa Amb tu, en català, per fer-se voluntari lingüístic i tenir una parella amb qui parlar en català. Ja sabeu que us hi podeu apuntar tant si sou catalanoparlants com si no ho sou; en el primer cas, la vostra parella no serà catalanoparlant i l'haureu d'animar perquè parli en català, però no es tracta de fer classes ni de corregir-la, sinó de fer unes quantes hores de conversa parlant dels temes que més de gust us vinguin; en el segon cas, no us ha de fer vergonya parlar més bé o més malament en català, o equivocar-vos, sinó que el que es vol és que pugueu parlar amb algú sense vergonya per tal d'anar practicant, sabent que l'altra persona no us jutjarà per com parleu i us animarà a seguir parlant.

Una de les alumnes de català que participa en aquest programa de voluntaris lingüístics és la Celia, que és de l'Argentina i fa 4 anys que viu a Menorca. El Menorca duia aquests dies una entrevista a la Celia i a la seva parella lingüística, on parlen de la seva experiència en aquest programa. Que no us hi engresqueu?